Impacte COVID en els contractes del sector del vi
1 Estratègia contractual per modificar els contractes
1.1 Revisió contractual
L’Estat en el reials decrets sobre les conseqüències del COVID és partidari per normes transitòries par a la nova situació com moratòries i suspensió temporal dels contractes durant la pandèmia, (no afecta fins ara al sector del vi). És una eina utilitzada en el cas d’arrendaments i pot ser útil en una negociació, preferible la revisió a una extinció del contracte.
Si el contracte és massa onerós, ( per exemple, un contracte de parceria o de compra de raïm acordat per 5 anys) cal una negociació per modificar o flexibilitzar la seva execució, amb un repartiment dels riscos amb una redefinició de les condicions, basant-se en la bona fe contractual i en la situació excepcional.
El contracte és vàlid “clàusula de rebus sic stantibus” (les coses estiguin com estan). Es va acordar un contracte en una situació concreta ara capgirada, es pot si s’escau, demanar una revisió dels termes del contracte. No existeix cap catàleg legal de les circumstàncies de cada contracte, però és una doctrina per a una situació excepcional.
1.2 Extinció sobre la força major
Si la negociació es tanca sense acord i no és possible de complir el contracte, hi ha dos arguments
- Força major esdeveniment imprevisible i inevitable no hi ha culpa, aleshores no hi ha indemnització, la força major és la causa de l’incompliment en el sentit objectiu. Per exemple, que un aiguat s’emporti el celler o un incendi afecti la vinya, com l’any passat a les Terres de l’Ebre,
- Però existeix la forca major impròpia, la doctrina pot variar a causa de la pandèmia, no existeix una jurisprudència clara; el deutor no té la culpa. Aquesta sentència és dins l’àmbit laboral, però els principis poden ser d’aplicació.
Fuerza mayor impropia: se entiende como tal, una decisión imprevisible o inevitable que recae sobre una empresa e impide la continuación de la prestación laboral, lo que ocurriría, por ejemplo, ante la existencia de una prohibición administrativa o gubernativa.
No és el mateix l’incompliment ara que fa tres mesos, abans de la pandèmia. Ara podem estar en una força major impròpia, però caldria sentències judicials en l’àmbit dels contractes civils perquè sigui la justícia que ompli de contingut el concepte de “força major impròpia”.
2 Vendes a Horeca art 10 RD 463/2020
2.1. Responsabilitat de l’Estat
- Se suspende la apertura al público de los locales y establecimientos minoristas, a excepción de los establecimientos comerciales minoristas de alimentación
- Se suspenden las actividades de hostelería y restauración, pudiendo prestarse exclusivamente servicios de entrega a domicilio
Aquest RD ha obligat a tancar el canal de Horeca: ara bé, les vendes de vins als supermercats han continuat.
Aquesta impossibilitat de la venda en Horeca ha estat una decisió del Gobierno.
En aplicació de la Llei de Estado de alarma de 1981, la responsable d’aquesta decisió és la responsable de pagar una indemnització pels danys ocasionats per aquesta decisió.
Quienes como consecuencia de la aplicación de los actos y disposiciones adoptadas durante la vigencia de estos estados sufran, de forma directa, o en su persona, derechos o bienes, daños o perjuicios por actos que no les sean imputables, tendrán derecho a ser indemnizados de acuerdo con lo dispuesto en las leyes.
Ara bé, si totes els venedors de tots els sectors, vins, carns, olis presenten una demanda per a ser indemnitzats pel tancament del canal Horeca, pot ser la fallida de l’Estat i les pressions discretes als jutges poden existir.
Hem trobat una sentència laboral de 1995, però n’hi ha més i els principis es poden aplicar al dret civil, si els Tribunals apliquen els principis d’aquesta sentència.
Se produzca un hecho objetivo consistente en la adopción de una medida político-económica («factum» principis ), que produjo un desequilibrio económico a los administrados, determinante de que la Administración corra con los perjuicios concretos derivados del «factum» principis , como medida administrativa adoptada al margen del contrato al que se refiere, por utilizar las palabras de la STS 12.07.95 EDJ 1995/4221.
2.2 Cobrament de factures Horeca
En el cas de no cobrament de les factures una vegada vençudes, és preferible una reclamació extra judicial – un burofax amb còpia segellada del text enviat i acusament de rebut o un correu electrònic amb la resposta automàtica que ha estat obert -. D’aquesta manera queda constància que el no pagament no és acceptat ni és una situació consentida per l’elaborador – venedor.
Si el comprador fa constar que no pot pagar les factures perquè el seu establiment de venda del canal Horeca ha estat tancat en aplicació del RD 463/2020, aquesta explicació per escrit o carta o correu electrònic és una prova per presentar una demanda per a ser indemnitzat, tant els compradors dels vostres vins com els elaboradors.
Si s’arriba a un acord d’ajornament, aquest acord ha de ser per escrit per evitar mals entesos.