INCOTERMS (INTERNATIONAL COMMERCIAL TERMS)

Els Incoterms estan definits i elaborats per la Cambra Internacional de Comerç (CIC), per establir un llenguatge estandaritzat que pugui ser utilitzat pels compradors i venedors que participen en compravendes internacionals.

Inicialment eren pel comerç internacional però, atesa la seva utilitat i per evitar conflictes jurídics i judicials, recomanem que també es facin servir en el comerç dins l’Estat i dins la Unió Europea.

Els Incoterms tenen com a finalitat establir la responsabilitat de les parts en totes les fases de l’operació de compravenda, excepte les clàusules i modalitats de pagament:

• l’exportador/venedor ha d’assumir la incorporació de les seves despeses en el preu de venda de la mercaderia, (assegurances, transport, nolis, tràmits duaners, pagament d’impostos i d’aranzels ….)
• el punt exacte de la transmissió dels riscos en el cas de pèrdua total o parcial de la mercaderia, perquè en cas de pèrdua, el propietari pateix la seva pèrdua, el periculum est emptoris.
• el responsable de la gestió administrativa en cada fase de l’operació comercial,
• el lloc i moment precisos per lliurar la mercaderia,
• el lloc i moment precisos per lliurar la documentació necessària, en cada fase de l’operació.

Quan el venedor pacta un INCOTERM, queda obligat a lliurar la mercaderia en el lloc i termini pactats en el contracte de compravenda, i a lliurar amb prou antelació la documentació necessària. El comprador coneix exactament la seva responsabilitat tan respecte a la mercaderia com a la documentació. Existeix una seguretat jurídica per ambdues parts.

Els Incoterms estan dividits en quatre categories en funció de les modalitats de contractació identificades amb les lletres E, F, C i D.

• Grup E (Sortida)
• Grup F (Sense pagament en el transport principal)
• Grup C (Transport principal pagat)
• Grup D (Arribada)

Per exemple, en el cas d’una venda de vi a Xina, és recomanable que el venedor sigui el responsable dels tràmits d’exportació al port de Barcelona i que el comprador amb contactes en la Xina es faci responsable del transport i els tràmits d’exportació i dels tràmits duaners d’entrada en aquest país. L’INCOTERM aconsellable seria, en principi, el FOB. «franc a bord, del port de càrrega acordat”

Si l’INCOTERM fos el DDU, Delivered Duty Unpaid – lliurament de les mercaderies sense el pagament dels impostos – el venedor seria responsable del transport i de dur a terme els tràmits d’importació a la Xina, tràmits difícils a fer des de Catalunya, excepte el pagament dels impostos xinesos que corresponen al comprador. És un exemple perquè el DDU no s’utilitza mai en el nostre sector.

En el nostre sector, els INCOTERMS més utilitzats són:

[toggle_container keep_open=»true»]

[toggle title=»EXW, EX WORKS (FRANC A FÀBRICA) EX CELLER»]

L’exportador acaba amb la seva responsabilitat en el moment que posa a disposició del comprador en la bodega el vi o en qualsevol altre lloc acordat (magatzem fiscal, annex etc). El comprador carrega el vi en el camió al seu càrrec.

Les obligacions de l’exportador són:

• Lliurar el vi en el lloc i data pactats
• Lliurar el vi en el celler de conformitat amb les clàusules del contracte:
• Ampolles, caixes, tipus de palets
• Marques i dades en les caixes o palets,
• Inspecció de la mercaderia abans de posar-la en el camió del comprador
• Assegurança de magatzematge si s’escau.
• Dur a terme els tràmits necessaris dins de l’Estat. ( certificats analítics de l’Incavi, de la Cambra de Comerç etc…)

[/toggle]

[toggle title=»FOB, FREE ON BOARD (FRANC A BORD)»]

El venedor queda lliure de les seves obligacions en el moment en que el vi sobrepassa la vertical de la barana del vaixell en el port d’embarcament acordat.

Les obligacions de l’exportador són:

• Lliurar la mercaderia de conformitat amb les clàusules del contracte:
• Ampolles, caixes, tipus de palets
• Marques i dades en les caixes o palets,
• Notificar al comprador l’entrega de la mercaderia,
• Dur a terme la tramitació de la gestió de l’exportació – Duanes, DUA etc

[/toggle]

[/toggle_container]

NECESSITAT D’UN CONTRACTE

Un aspecte fonamental és un contracte entre les dues parts on constarà l’INCOTERM amb les referències al lloc de lliurament del vi, les seves característiques i els envasos, i naturalment les modalitats de pagament amb transferència o carta de crèdit documentada. En els contractes consten d’una banda l’INCOTERM, el sistema de pagament i aconsellem que consti una clàusula en el cas d’impagament dels impostos especials.