Possible frau d’un suposat importador xinès

En les últimes setmanes han arribat al meu despatx, provinents de dos clients diferents, dues propostes de contracte de compravenda de vi pràcticament idèntiques i força estranyes. El suposat comprador és una empresa xinesa i en ambdós casos es tractava de compres de quantitats molt importants de vi (per valor de 250.000 € i de 325.000 €).

El contracte és força estrany; redactat en un anglès molt incorrecte i amb clàusules força absurdes però aparentment inofensives.

El més sorprenent és que el venedor no assumeix cap risc, doncs la societat compradora s’obliga a pagar el 100% del preu per avançat. Per això, a pesar de l’estranyesa, vaig dir-li al client que el podia signar, però que estigués molt atent.

On és doncs el frau?

Una de les clàusules del contracte estableix que el contracte s’haurà de notaritzar «by the law department of China» (departament legal de la la Xina) tot i que no especifica ni el preu d’aquest tràmit ni quina part l’haurà de pagar. Quan un dels meus clients estava a punt de signar, el xinès li va demanar que li transferís 600 € per pagar les despeses del notari. El client li va contestar, amb bon criteri, que en comptes d’avançar-li els 600 €, els descomptés de la factura. I ja no n’ha sapigut res més.

Per tant, el frau està en els 600 €. Així que el client es va resistir a pagar-los, el suposat comprador es va esfumar. De ben segur que si el client hagués transferit els 600 €, tampoc hauria tingut cap més notícia del xinès.

He pogut comprovar, a través d’internet, que l’empresa xinesa en qüestió no existeix.

Font: Xavier Peris, advocat