La reforma del Codi Penal de l’any 2010 va incorporar un nou article 31.bis que possibilita per primera vegada responsabilitzar penalment a les persones jurídiques en determinats supòsits. Bàsicament l’article traspassa a les empreses la responsabilitat penal pels delictes comesos “en nom o per compte de les mateixes, i en el seu profit, pels seus representants legals i administradors de fet o de dret”. Així mateix també hi ha responsabilitat si el delicte el cometen persones subordinades a aquests per causa de “no haver-se exercit sobre ells el degut control ateses les concretes circumstàncies del cas”. La responsabilitat subsisteix encara que no es pugui individualitzar a la persona física que va cometre l’acció delictiva.

El passat dia 30 de març de 2015 es va procedir a una nova reforma del Codi Penal que ha modificat l’article 31.bis i que va entrar en vigor el dia 1 de Juliol.

L’element més significatiu d’aquesta modificació el constitueix l’adopció d’un programa de Compliment Corporatiu “formal”, de manera que l’existència prèvia d’un model de vigilància i control idoni per prevenir delictes podrà arribar a eximir a la persona jurídica de responsabilitat penal.

Aquest model és el que s’ha vingut a denominar “Compliance program” o “Pla de prevenció penal”, un sistema d’autoregulació del qual es dota una societat que adquireix el compromís de tractar d’impedir que en el seu nom i benefici es realitzin actes delictius. La Llei no defineix exactament quina forma ha d’adoptar el pla però sí quins objectius ha de complir perquè efectivament expressi el compromís inequívoc de prevenció.

Així mateix s’assenyalen una sèrie de requisits formals obligatoris, el més destacat dels quals és l’existència d’un òrgan independent de control del pla. D’acord amb la legislació recentment aprovada i la lògica, per poder acreditar que existeix el “model d’organització i gestió” en el pla han de constar els següents elements:

• Un document que identifiqui les activitats on, dins del seu àmbit, es puguin cometre delictes i les directrius i protocols d’obligat compliment per totes les persones de la societat que participin en elles que impedeixin o minimitzin la comesa d’aquests delictes.
• Un sistema de informació i formació per a que aquestes directrius arribin de forma efectiva a aquestes persones.
• Un òrgan de control independent que verifiqui que es compleixen les directrius i si cal sancioni la infracció. L’existència d’aquest òrgan és obligatòria d’acord amb la llei.
• Un mecanisme que permeti que qualsevol persona pugui informar a l’òrgan de control d’aquells riscos o incompliments dels que tingui notícia.
• Un sistema d’actualització periòdic de les directrius en funció de canvis interns o externs que ho facin necessari.
• Una dotació financera suficient per al pla, de manera que el seu compliment sigui possible des d’aquest punt de vista.

Per a la implantació del model es distingiran quatre fases que cronològicament serien les següents:

1. Detecció dels delictes que es puguin cometre.
2. Redacció del pla de prevenció penal.
3. Formació del personal, de l’òrgan supervisor i adaptació de l’organització de les activitats de l’empresa de manera que contemplin la prevenció. Així mateix la implantació del canal de denúncies.
4. Revisió i actualització periòdica de tot ho implantat.

COMPLIANCE OFFICER

Article 31 bis 2.2ª del Codi Penal: “La supervisió del funcionament i del compliment del model de prevenció implantat ha estat confiada a un òrgan de la persona jurídica amb poders autònoms d’iniciativa i de control, o que tingui encomanada legalment la funció de supervisar l’eficàcia dels controles interns de la persona jurídica”.

La llei obliga a que existeixi aquesta figura encarregada de vetllar pel compliment del pla. La idea és que sigui una persona o òrgan independent, autònom respecte a l’administració de l’empresa ja que l’òrgan d’administració també ha de ser controlat. Només en el cas d’empreses de petites dimensions, que són aquelles autoritzades a presentar compte de pèrdues i guanys abreujat, aquesta funció la pot exercir el propi òrgan d’administració.

Per tant, la primera decisió a prendre per la societat és si vol un “compliance officer” intern o extern.

El nostre despatx assumeix aquesta funció visitant periòdicament l’empresa per comprovar que les activitats de formació i control que inclou el pla s’han dut a terme i s’han realitzat de forma correcta. Així mateix revisa les incidències que hagin pogut ocórrer en relació a les mesures de prevenció, les infraccions i denúncies, i comprova que s’hagin aplicat les sancions corresponents.

La nova Llei de l’Impost de societats estableix que les societats civils que tinguin personalitat jurídica i objecte mercantil seran contribuents de l’Impost de Societats en els períodes impositius que s’iniciïn a partir de l’1 de gener de 2016, i per tant deixaran de tributar en el règim d’atribució de rendes regulat en la Llei de l’IRPF.

Com a conseqüència del canvi de règim fiscal, s’incorpora un règim transitori en l’IRPF, que regula la translació d’aquest tipus d’entitats com a contribuents de l’IRPF a contribuents de l’IS:

Els socis, persones físiques, de societats civils que passin a tributar per l’Impost de societats, podran seguir aplicant les deduccions en la quota íntegra per activitats econòmiques (article 68.2) que estiguessin pendents d’aplicació a 1 de gener de 2016, amb els límits previstos en Renda, sempre que es compleixin les condicions i requisits establerts en la Llei de l’Impost de societats.

Les societats civils amb objecte mercantil que passin a tributar per l’Impost de societats, hauran de portar la seva comptabilitat d’acord amb el que preveu el Codi de Comerç o amb l’establert en les normes per les quals es regeixen.

D’altra banda, s’estableix un règim fiscal especial aplicable a les societats civils amb objecte mercantil que voluntàriament optin per la seva dissolució i liquidació, perquè no volen ser societats civils contribuents de l’Impost de societats a partir de 2016:

L’acord de dissolució amb liquidació ha d’adoptar-se vàlidament en el primer semestre de 2016 i hauran de realitzar-se amb posterioritat a l’acord, dins del termini dels sis mesos següents a la seva adopció, tots els actes o negocis jurídics necessaris, per a l’extinció de la societat civil.

Fins a la finalització del procés d’extinció de la societat civil, sempre que la mateixa es realitzi dins del termini establert, continuarà aplicant-se el règim d’atribució de rendes, sense que la societat civil arribi a adquirir la consideració de contribuent de l’Impost de societats. En cas contrari, la societat civil tindrà la consideració de contribuent de l’Impost de societats des de l’1 de gener de 2016 i no resultarà d’aplicació el citat règim d’atribució de rendes.

Les societats civils dissoltes podrien optar per convertir-se en un altre tipus societari, com per exemple una societat de responsabilitat limitada, o passar la seva titularitat a una persona física, la decisió dependrà de cada situació concreta i és convenient analitzar cas per cas els avantatges o inconvenients de les diferents opcions.

El decret 198/2015 estableix un nou procediment: anul·la les fitxes de destinació de residus per a les vinasses i per les aigües procedents del processat de les olives i  deroga la vigència dels convenis de vinasses dels cellers elaboradors amb la Generalitat.

La Generalitat promulgarà properament una normativa sobre el tractament de les oliasses, la sansa, la brisa i les mares del vi, complementant aquest decret. Mentre no es publiqui al DOG, està vigent la normativa anterior.

Vinasses i aigües procedents del processat de les olives.

El celler i/o almàssera té l’obligació de presentar una comunicació prèvia i anotar en un registre l’aplicació al sòl de les vinasses i aigües procedents del processat de les olives, en un termini de set dies des de l’aplicació.

Aquesta comunicació prèvia del celler/almàssera dirigida al Servei de Sòls i Gestió Mediambiental de la Producció Agrària, ha de presentar-se a l’Oficina Comarcal en   models normalitzats,

• De comunicació prèvia
• Del registre de vinasses i aigües procedents del processat de les olives.

Oliasses, sansa, brisa i mares del vi

La gestió es fa a través de l’Agència de Residus de Catalunya. El celler i/o almàssera té l’obligació de presentar una comunicació prèvia, quan l’aplicació agrícola es realitza exclusivament en terrenys destinats al cultiu gestionats pels centres de producció d’aquests residus, és a dir, el celler o l’almàssera, o pels socis d’aquests centres de producció i una  autorització en la resta de supòsits.

Dosi d’aplicació

• La dosi d’aplicació agrícola de les vinasses no pot sobrepassar els 70 m3/ha i any.
• Per al cas de les aigües del processat de les olives, la dosi màxima permesa durant l’aplicació agrícola és de 60 m3/ha i any.
• La dosi d’aplicació agrícola permesa per a les oliasses es limita a 30 m3/ha i any.
• L’aplicació de brisa i mares del vi no pot superar la dosi de 15 t/ha i any.
• L’aplicació de sansa no pot superar la dosi de 3 t/ha i any.
• Quan es gestionin conjuntament diversos efluents líquids, les dosis a considerar són les corresponents a aquell que tingui les dosis establertes més baixes.

Distàncies d’aplicació i àrees de restricció

En l’aplicació agrícola dels efluents de cellers i almàsseres s’han de respectar les distàncies següents:

• Distàncies a nuclis habitats: 100 m.
• Distàncies a habitatges aïllats, polígons industrials, centres de treball i àrees de lleure: 75 Distàncies a punts de captació d’aigua per produir aigua de consum humà: 100 m.
• Distàncies a cursos d’aigua naturals: 100 m.
• Distàncies a cursos d’aigua artificials: 2 m

S’ha publicat arribar l’Ordre AAM 7/2014 que regula els PLANS DE REESTRUCTURACIÓ I RECONVERSIÓ DE LA VINYA a Catalunya per al període 2014-2018 i la convocatòria dels ajuts corresponents per a la present campanya 2015/2016.

Una de les principals novetats per aquesta convocatòria és que la superfície mínima de la parcel·la un cop reestructurada ha de ser de 0,5 hectàrees (pot ser inferior a 0,5 hectàrees si és confrontant a una altra parcel·la del mateix titular). En aquesta convocatòria encara es poden acollir al Pla les plantacions de vinya realitzades mitjançant Drets de la Reserva.

El termini per presentar la sol·licitud amb el nom i el número de DNI acaba el 30 d’octubre. El 15 de novembre caldrà precisar les accions que es volen dur a terme.

Si hi esteu interessats, us preguem que contacteu amb nosaltres.

RELACIÓ DE LES ACCIONS SUBVENCIONABLES

En mesures de reestructuració:

• Arrencada
• Plantació, que inclou la preparació del sòl i la plantació en si inclosa la planta.
• Emparrat
• Desinfecció del terreany
• Anivellació de terreny
• Abancalament
• Abancalament amb murs de pedra en pendents superiors al 30%
• Protecció de planta jove

En mesures de reconversió:

• Transformació de vas a emparrat
• Emparrat
• Reempelt

Les accions d’arrencada, plantació, emparrat, transformació de vas a emparrat, despedregat, anivellació del terreny, protecció de planta jove i reempelt es podran subvencionar també quan s’executin amb mitjans propis. En aquest cas s’haurà de justificar mitjançant factura i comprovant de pagament per l’adquisició dels materials (del planter per a l’acció de plantació; del material d’emparrat per a les accions d’emparrat i transformació de vas a emparrat; i dels elements de protecció per a l’acció de protecció de planta jove). Els imports finançables de l’adquisició de materials i del cost de l’execució estaran limitats pels mòduls corresponents publicats a l’apartat b) de l’annex 3 de l’Ordre.

TIPUS I QUANTIA DELS AJUTS

L’ajut té caràcter de subvenció directament aplicable a les despeses ocasionades per:

• Compensar les persones productores participants al Pla per la pèrdua d’ingressos derivada de l’aplicació del Pla.
• Participar en les despeses de reestructuració i/o reconversió de la vinya.

El cost màxim subvencionable per a cada acció serà el mòdul publicat a l’annex 3 de l’Ordre. S’estableix un ordre de prioritats en els pagaments dels ajuts en funció del tipus de sol·licitud d’ajut (per mesures finalitzades o de bestreta) i de la tipologia de la persona sol·licitant (agricultor professional o agricultor no professional).

El percentatge de finançament, que en cap cas superarà el 50% del cost, serà el següent:

• Agricultors professionals que demanin bestreta: 50%
• Agricultors professionals que no demanin bestreta: 40%
• Agricultors no professionals que demanin bestreta: 40%
• Agricultors no professionals que no demanin bestreta: 30%

Tanmateix, si les disponibilitats pressupostàries ho permeten, es complementarà l’ajut fins a un màxim del 50% en tots els supòsits.

El Real Decret de 31 de juliol de 2015 estableix la obligació de presentar telemàticament les declaracions mensuals d’existències de mostos i vins.

La primera declaració s’havia de presentar el 20 de setembre.

Els cellers no han rebut la carta certificada amb els passwords, per a presentar les declaracions.

El Ministerio de Agricultura retardarà, fins el 30 de novembre,  el termini per a presentar les declaracions d’agost, setembre i octubre, per separat.