Com cada campanya vitivinícola, el Departament d’Agricultura ha promulgat l’ordre d’eliminació dels subproductes.

Els elaboradors amb una producció superior a 25 hl estan obligats a lliurar una quantitat d’hectograus calculada en funció de la seva declaració de producció, que es presenta fins el 10 de desembre.

Els sistemes per complir el lliurament són:

Lliurar els subproductes – brises, mares, lies – , a una alcoholera.

L’alcoholera s’encarrega de fer la comunicació al Departament.

Ara, just després de la verema, les brises contenen alcohol. D’aquí uns mesos, les brises seques sense  alcohol no tindran cap utilitat per l’alcoholera.

Es pot lliurar les brises a compte de la quantitat d’hectograus, quantitat que es precisarà  desprès de la presentació de la declaració de producció.

Lliurar vi a una vinagreria

Retirada sota control

Es pot fer una retirada sota control per a

• L’alimentació ramadera.
• L’abocament en parcel·la agrícola, és el més freqüent
• El compostatge en instal·lacions autoritzades.
• La biodegradació en dipòsit controlat.

En aquesta casos, aquesta destrucció ha de ser controlada pels funcionaris del Departament, mitjançant una sol·licitud que es pot presentar fins al 30 d’abril.

Quan el Departament accepta l’abocament, envia una carta a l’elaborador per concretar dia i hora. Si no es contesta a la carta, i l’abocament no està certificat per l’Oficina Comarcal d’Agricultura, es considera que aquest abocament no s’ha dut a terme, i l’elaborador pot ser sancionat.

[hr]

Els lliuraments de subproductes a les destil·leries i les retirades sota control s’han de fer, com a data última, el 15 de juny.

El volum d’alcohol eliminat amb els subproductes no ha variat:

• el 10% del volum d’alcohol contingut en el vi produït per vinificació directa del raïm, o el 5% del volum d’alcohol quan el vi s’hagi obtingut a partir de most de raïm.

• En el cas dels vins blancs de qualitat, alguns Consells Reguladors van sol·licitar una reducció fins al 7% del percentatge del volum d’alcohol per a ser lliurat.

En espera de rebre més informació de properes reunions amb el Ministerio de Agricultura i ateses diferents consultes rebudes a Grau Griell, recordem la situació actual.

Empreses elaboradores

Tots els productors i magatzemistes hauran de presentar directament i mensualment, abans del dia 20 del mes següent, una declaració detallada per instal·lació d’existències, de producció, d’entrades i sortides de vi i most, a través d’un “formulari web” .

Per poder  omplir aquest formulari web, el Ministerio de Agricultura enviarà a tots els productors i magatzemistes per correu certificat amb justificant de recepció, abans del 20 de setembre, el password per poder presentar les declaracions d’existències.

Us preguem que tant bon punt les tingueu, ens envieu còpia de la carta a Grau Griell.

• assessoria@graugriell.cat
• Fax 93 890 62 97

Empreses elaboradores de cava que compren vi base i empreses que només envasen

El seu règim és el del magatzemistes i han de presentar la declaració mensualment.

Empreses elaboradores amb una producció inferior a 1.000 hl

Els productors amb una producció de vi i most sigui menor d’1.000 hl han de presentar les declaracions els mesos de desembre, abril i agost .

La producció de vi i most es calcularà com la mitjana de la producció declarada per al conjunt de les seves instal·lacions en les quatre campanyes anteriors a la campanya objecte de la declaració.

Si un productor no ha produït en alguna o algunes de les quatre campanyes anteriors, es farà la mitjana de les campanyes amb producció

Les declaracions es realitzaran per mitjans electrònics tots els mesos, inclosos quan les dades siguin zero.

Exempció total

No estan obligats a la presentació de totes les declaracions mensuals els següents productors:

Els productors si

• La seva producció total de raïm té com a finalitat l’ús de boca i consum en estat natural, a l’elaboració de panses o a la transformació directa en suc de raïm.
• L’explotació tingui menys de 0,1 hectàrees de vinya en producció sempre que no comercialitzin parteix alguna de la seva collita o que lliuri la totalitat de la seva collita a un celler cooperatiu o a una agrupació de la qual siguin socis o membres.

Els productors que vinifiquin productes comprats, una quantitat de vi inferior a 10 hectolitres (1.000 litres) i no el comercialitzin.

El viticultor (cosechero)
Cosechero és la persona física o jurídica, o agrupació de persones físiques o jurídiques amb independència de la forma jurídica de l’agrupació o dels seus membres, que obté el producte anual de la parcel·la de vinya, o com a propietari de la mateixa o com beneficiari d’ un dret ( arrendament, parceria….)

Només ha de presentar la declaració de collita a 10 de desembre com fins ara.

La Federación Española del Vino  (FEV)  ha proposat al Ministerio de  Agricultura la creació d’una nova taxa sobre el vi que gravi la venda del vi amb tres finalitats:

• Promoció en el mercat interior per incentivar la demanda  90 % del pressupost i amb un mínim de 5 milions d’euros
• Innovació, estudis de mercat i treballs d’investigació sobre temes d’accés al mercat i prevenció de represàlies comercials
• Estendre per a tots els comercialitzadors de vins el codi d’autoregulació que apliquen el socis de la FEV – consum moderat i responsable del vi, el vi i els menors, el vi i la conducció de vehicles ….-

Per poder pagar aquestes campanyes, la FEV vol establir unes quotes de contribució obligatòria per als comercialitzadors de vins i begudes a base de vi.

• 0,065 €/Hl per al vi comercialitzat a doll
• 0,230 € /Hl per al vi comercialitzat envasat

La FEV o l’entitat responsable podrà conèixer el volum de vi comercialitzat mitjançant les declaracions d’existències establertes en el Real Decreto 739/2015, de 31 de julio, sobre declaraciones obligatorias en el sector vitivinícola.

La FEV ha demanat l’entrada en vigor d’ aquesta taxa a partir de l’1 de gener de 2016 fins al 31 de desembre de 2018.

El Decret 260/1998 disposa que els cellers elaboradors que acidifiquin han de presentar una declaració davant l’oficina comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació corresponent al lloc on s’efectuarà l’acidificació, dins les 48 hores següents a la primera acidificació.

Atès que aquesta declaració inicial és vàlida per a tota la campanya i s’ha de presentar durant les primeres 48 hores després de la primera acidificació, el nostre consell és que, si en el celler acidifiqueu o existeix una possibilitat d’acidificar, presenteu la comunicació a l’Oficina Comarcal al començament de la campanya, dins del termini establert de 48 hores, indicant la pràctica enològica. La sanció per no haver comunicat la pràctica a l’Oficina Comarcal és de 2.001 €.

Les acidificacions posteriors constaran en els registres sense cap altra comunicació a l’Oficina Comarcal.

La Comunicació

Un model que es pot presentar és:

Sr Cap de l’Oficina Comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació de xxx

 

Senyor

L’empresa xxxxx amb seu social a xxxxxx li comunica que en el celler situat a xxxx  del municipi de  amb RIA num.  ha dut a terme, aquesta campanya vitivinícola 2015- 2016 una acidificació de mostos (?) i vins d’acord amb la legislació vigent.

Atentament,

Data

Firma

Nom

Càrrec

DNI

Característiques de l’acidificació

Productes

• Els raïms frescos, el most de raïm, el most de raïm parcialment fermentat, el vi nou en procés de fermentació i el vi

Requisits

• L’acidificació de raïms i mostos tindrà com a límit màxim d’1,50 grams per litre, expressat en àcid tartàric, o 20 mil·liequivalents per litre.
• L’acidificació dels vins tindrà com a límit màxim 2,50 grams per litre, expressat en àcid tartàric o 33,3 mil·liequivalents per litre.
• El most el vi es consideren productes diferents, és possible acidificar el most i desprès el vi, respectant el límit per a cada categoria de producte.
• L’acidificació i l’augment artificial del grau alcohòlic natural, així com l’acidificació i la desacidificació d’un mateix producte, s’exclouen mútuament.

Celler i zona

• L’acidificació s’ha de fer en el celler de vinificació i en la zona vitícola en què s’hagi collit el raïm utilitzat en l’elaboració d’aquest

S’han preguntat mai quina és la diferència principal que existeix entre el preu d’un producte i el valor que aquest aporta al seu consumidor? Han reflexionat com és possible que hi hagi gent que paga quatre vegades més per un producte similar per gaudir d’una marca específica? Com és possible que els consumidors estiguin disposats a pagar aquestes diferències de preus per productes que “aparentment” (molt entre comentes) podrien ser substitutius?

Si analitzem la seva explicació des d’un punt de vista de màrqueting, potser ens ajudi a entendre com ens comportem quan actuem com a consumidors i com podem incidir en els nostres productes per tal d’arribar al màxim d’audiència possible.

El primer que hem de tenir clar és la diferència que existeix entre valor i preu, ja que aquest sembla un petit detall però agafa una gran importància en qualsevol estratègia de comercialització. El preu és el que objectivament val una cosa ( el que hem de pagar per obtenir-la), i el valor és allò que cada consumidor està disposat a pagar per aquest producte. Al final, el valor està relacionat amb el benefici que aquest producte ens aporta, un component subjectiu que depèn de cada individu i de les seves circumstàncies.

Si utilitzem el preu com a principal estratègia comercial, possiblement serem atractius i competitius per als clients potencials quan siguem els més econòmics del mercat, amb tot el que això pot representar-nos. Si per contra som capaços de poder centrar la nostra estratègia en el valor que aporta el producte ( garantia, disseny, durabilitat, comoditat, servei post venda, usabilitat etc..) segurament podrem defensar millor la nostra oferta en mercats altament competitius i treballar amb uns majors marges comercials.

Tot això ens obliga a definir i a traslladar a tota la nostra organització quina és la nostra Proposta de Valor, descobrir què és allò que ens fa diferents, atractius, únics o especials en la ment del nostre consumidor. Preguntar-nos amb el màxim grau d’honestedat personal, ja que no fer-ho seria fer trampes al solitari, per què m’han de comprar a mi els clients i no han de comprar o escollir una altra opció? Per què la meva és la millor alternativa que ells poden escollir? Si jo fos consumidor, realment em compraria a mi? Tenir clares aquestes respostes és bàsic per poder defensar la nostra proposta al mercat.

Finalment, la Proposta de Valor no és només el producte que venem, és allò que aquest producte aporta als clients i que fa que aquests estiguin disposats a pagar per ell. Si pensen en una coneguda empresa de càpsules domèstiques de cafè, segurament estaran d’acord amb mi que la seva estratègia no està centrada exclusivament en el producte bàsic del cafè i el seu preu, la seva estratègia es basa en vendre un altre concepte i una altra manera de gaudir d’aquest acte tan personal i necessari per molta gent en el seu dia a dia. Això fa que puguin vendre a uns preus cada vegada més elevats i que la seva estratègia de diferenciació faci que la gent continuï confiant en ells.

Tot valor que el client no aprecia, o s’està comunicant malament, o immediatament s’ha d’eliminar, ja que aquest s’acaba convertint en un sobrecost al producte.

Definim la nostra proposta des de la demanda, què vol el client i de quina manera podem adaptar la nostra proposta a les seves necessitats; si ho fem des de la oferta, des d’allò que sabem fer, és possible que no trobem acceptació en mercats cada cop mes saturats.

La Proposta de Valor és la peça central on pivota qualsevol model de negoci, no menyspreem aquesta oportunitat i definim-la amb la màxima precisió possible, ja que això ens pot ajudar a posicionar els nostres productes o serveis en la ment dels nostres actuals i futurs consumidors.

[button link=»http://www.inspiraconsulting.com/wp-content/uploads/2015/07/La-Proposta-de-Valor.pdf» size=»large» style=»download» text=»dark»]Veure l’article original de l’Albert Pàmies[/button]