Prestació per cessament d’activitat dels autònoms

La Llei 35/2014 modifica el règim jurídic del Sistema de protecció per cessament d’activitat dels treballadors Autònoms, a partir de l’1 de gener de 2015, en matèria de requisits i formalitats que s’exigeixen per tenir dret a la protecció, i del que en destaquem les següents NOVETATS:

Redueix el nivell de pèrdues que s’exigeix a l’autònom per incórrer en la situació legal de cessament per motius econòmics, tècnics, productius o organitzatius determinants de la inviabilitat de prosseguir l’activitat, d’entre el 20 i el 30% dels ingressos obtinguts, per situar-lo en el 10%.

En cas d’establiment obert al públic s’exigirà el tancament del mateix durant la percepció del subsidi o bé la seva transmissió a tercers. No obstant això, l’autònom titular de l’immoble on s’ubica l’establiment podrà realitzar sobre el mateix els actes de disposició o gaudi que corresponguin al seu dret, sempre que no suposin la continuïtat de l’autònom en l’activitat econòmica o professional finalitzada.

La concurrència de motius econòmics es considerarà acreditada mitjançant l’aportació, en els termes que s’estableixin per reglament, de la documentació comptable que confeccioni el treballador autònom, en què es registri el nivell de pèrdues exigit, així com mitjançant les declaracions de l’IVA, de l’IRPF i altres documents preceptius

El treballador autònom pot formular la seva sol·licitud aportant dades estimades de tancament, a fi d’agilitzar la instrucció del procediment, i incorporarà els definitius amb caràcter previ al dictat de la resolució.

La situació legal de cessament de l’activitat dels consellers o administradors de societats inclosos en el RETA, es produirà quan cessin involuntàriament en aquest càrrec, o en la prestació de serveis a la mateixa i la societat hagi incorregut en pèrdues o bé hagi disminuït el seu patrimoni net per sota de les dues terceres parts de la xifra del capital social.

D’altra banda, amplia el seu àmbit d’aplicació als autònoms que per les característiques de la seva activitat s’assimilen als treballadors econòmicament dependents, però que no tenen la qualificació legal per absència de les formalitats establertes a l’efecte.

A més, elimina l’obligació de protegir les contingències professionals per accedir a la protecció per cessament d’activitat, i manté el caràcter voluntari d’accés al sistema de protecció.

També estableix una fórmula matemàtica que s’aplicarà per adaptar el tipus de cotització a les necessitats financeres del sistema, situant-lo entre un mínim del 2,2% i un màxim del 4%. Aquestes regles seran d’aplicació a l’efecte del càlcul del tipus de cotització corresponent a l’exercici 2016.

Pagament del raïm: campanya 2015-2016

El 15 de juny de 2015, el Ministerio de Agricultura – Magrama-  ha publicat una nota sobre les reunions en la seu del Ministerio per establir els terminis de pagament del raïm de vinificació per a la campanya 2015/2016.

Segons la informació de la revista “la Semana Vitivinícola”  en una reunió del 9 de juny, amb el sector afectat, el Magrama va considerar  el raïm de vinificació com un producte fresc i perible i, per tant, el termini de pagament és de 30 dies.

El Ministeri fa, no obstant això, dues distincions, per al raïm de taula o el raïm DO.

D’una banda, el raïm de vinificació per a elaborar  vi de taula, haurà de ser abonat al viticultor en un termini màxim de 30 dies, a partir de l’últim lliurament del raïm,

D’altra banda el raïm amb una norma de qualitat especifica (D.O.P., I.G.P., CCPAE), validat per un organisme autoritzat (Consell Regulador, empresa certificadora, etc.), el contracte de subministrament o compravenda haurà de contemplar dos preus

  • un preu de base semblant al preu del raïm per a elaborar vi de taula i que haurà de ser abonat als 30 dies, des de l’última entrada del raïm a la tolva,
  • un altre addicional per al raïm emparat el termini per abonar-lo serà d’uns altres 30 dies, que es començaran a comptar a partir del moment en què l’organisme certificador comuniqui de al viticultor o al celler la validesa per qualitat del raïm lliurat per a l’elaboració de vins de qualitat.

Cal precisar que  aquest criteri del segon pagament complementari al primer s’aplicarà per a les D.O.P./I.G.P., CCPAE que tingui establert en la seva normativa el procediment de l’empara del raïm. El Magrama considera que el termini d’aquest segon pagament hauria de ser com a màxim el 10 de desembre.

Alerta estafa: el registre europeu de l’IVA no existeix

Alguns cellers  estan rebent una carta d’una empresa amb un aspecte totalment professional per donar als destinataris la impressió que les empreses de la Unió Europea estan obligades a ser inscrites en un registre europeu de l’IVA.

[box type=»alert» size=»large» border=»full»]el  registre europeu de l’IVA no existeix[/box]

El cas actual és una quota de subscripció anual de 677 euros per cada any sent amb la inscripció mínima de tres anys, i en cas de cancel·lació anticipada, la empresa “prestadora dels serveis” té dret a reclamar danys i perjudicis sense fixar-los, davant els Tribunals competents d’Alemanya.

En fraus d’aquesta mena, transcorregut el termini fixat en el contracte, quan el celler vol cancel·lar aquest servei,  envia una carta fent constar que no vol renovar la inscripció. La empresa, prestadora dels serveis diu que, com no ha rebut la comunicació de no renovació, la obligació d’abonar continua. Quan el quart o cinquè any, el celler ordena a la seva entitat bancària que no aboni la quota anual, les cartes, els mails i trucades, algunes vegades de “cobradors de morosos espanyols” amenaçant amb judicis sovintegen.

Ens hem trobat amb casos semblants de falsa obligatorietat de registres no obligatoris en “temes de marques“, de “pàgines grogues digitals de publicitat”,  molta varietat d’estafes. La estafa actual de la obligatorietat d’inscripció en el registre europeu de l’IVA és una variant d’altres estafes

Quan s’omple un EMCS, la empresa expedidora del vi rep el número IVA i CAE del destinatari, números que no són d’accés al públic, per la qual cosa, és,  si més no,  absurd un registre d’accés més o menys públic de dades d’identificació fiscal.

No firmeu ni aboneu cap quantitat, si aboneu una quantitat, esteu acceptant tàcitament un contracte.

En cas de dubte,  us preguem que us poseu en contacte amb nosaltres.

18 de juny, Setmana de la Internacionalització a Tortosa

la Setmana de la Internacionalització és un esdeveniment organitzat per ACCIÓ i adreçat a totes les empreses catalanes i agents de la internacionalització.

Aquesta jornada va adreçada a totes les empreses, les grans i les petites, aquelles que ja operen als mercats exteriors i aquelles que encara no han fet el salt.

En aquesta edició els directors de les Oficines Exteriors d’ACCIÓ a Lima, Mèxic, Miami, Milà, Stuttgart i Varsòvia, estaran a Tortosa per entrevistar-se amb les empreses i conduir seminaris temàtics i geogràfics.

Programa:

09.00 h Acreditacions.

09.30 h Benvinguda.

09.35 h Inauguració de la jornada.
              Mercè Miralles, directora dels Serveis Territorials d’Empresa i Ocupació.

09.40 h Ponència sobre els serveis d’ACCIÓ a la internacionalització.
Judit Hidalgo, directora d’Internacionalització i Inversions d’ACCIÓ.

10.00 h Taula rodona:

  • Royo Fruits, Alfons Royo, director i Luis Polo, director de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Milà.
  • Mel Múria, Rafel Múria, president i Conchita Muñoz, directora de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Miami.
  • Conductor: Xavier Cortiella, delegat d’ACCIÓ a Terres de l’Ebre.

10.45 h Pausa i Cafè.

11.00 h Com finançar de forma òptima la Internacionalització de la teva empresa. Instruments financers de suport a la  Internacionalització.
              Sandra Font, cap de Finançament Internacional i Alternatiu d’ACCIÓ.
Marta Navarro, consultora de Finançament Internacional d’ACCIÓ.

11.30 h Claus d’èxit per entrar al mercat dels Estats Units i Presentació de la nova antena tecnològica d’ACCIÓ a Boston.
              Conchita Muñoz, directora de l’Oficina Exterior d’ACCIÓ a Miami.

12.00 h Cloenda.
              Núria Betriu, consellera delegada d’ACCIÓ.

12.15 h Entrevistes entre empreses i els directors de les oficines exteriors d’ACCIÓ.

15.00 h Fi d’entrevistes.

En el següent enllaç podeu accedir a informació detallada de la jornada i fer la inscripció tant al seminari com demanar entrevista amb els directors indicant en qui país/ïsos esteu interessats.

http://accio.gencat.cat/cat/agenda-activitats/actes/2015/06/setmana-internacionalitzacio-tortosa.jsp

Per més informació, truca  a la delegació d’ACCIÓ: Sra. Eva Torralbo. Tel. 977 25 17 10 o envia un correu a etorralbo@gencat.cat

 

 

Programa d’ajudes per a les PIMEs i les grans empreses industrials

S’ha publicat el Programa d’ajudes per a les PIMEs i les grans empreses industrials (Resolució de 28 d’abril de 2015), de l’Instituto para la Diversificación y Ahorro de la Energía.

Finalitats del programa

Incentivar i promoure la realització d’actuacions en el sector industrial per reduir les emissions de diòxid de carboni, mitjançant la millora de l’eficiència energètica, contribuint a la reducció del consum d’energia final.

Terminis

Les ajudes podran sol·licitar-se des del 06/05/2015 i fins al 05/05/2016, o fins que el pressupost disponible s’hagi exhaurit.

Beneficiaris

Tipus

Les empreses el CNAE 2009 amb, entre altres, els codis següents:

10. Indústria de l’alimentació.
11. Fabricació de begudes

Prioritat dels possibles beneficiaris

Els actuacions susceptibles d’aquestes ajudes  seran seleccionades en règim de concurrència simple per ordre de presentació en el registre de la sol·licitud, fins a exhaurir el pressupost disponible o a la data d’acabament del Programa.

Aspectes econòmics

Les ajudes atorgades seran compatibles amb altres ajudes concedides, per a la mateixa finalitat, per qualsevol Administració o entitat pública o privada.

La  quantia màxima serà del 30 % de la inversió elegible.

Actuacions

La millora de la tecnologia en equips i processos industrials

  1. Finalitat. La reducció del consum d’energia final, mitjançant la millora de la tecnologia en equipaments i processos industrials, per promoure inversions en substitució d’equips i instal·lacions així com sistemes auxiliars consumidors d’energia, per uns altres que utilitzin tecnologies d’alta eficiència energètica o una tecnologia més eficient per reduir el consum energètic i les emissions de CO2.
  2. Actuacions elegibles: la millora de la tecnologia en equipaments i processos industrials amb una reducció del consum d’energia final.
  3. Només es podran incloure actuacions amb una inversió igual o superior a 75.000 €
  4. L’import màxim d’inversió és de 4.000.000 €.No seran objecte d’ajudes les actuacions no viables econòmicament: una actuació «no viable» és aquella actuació quan la recuperació simple de la inversió elegible, superi la vida útil de la instal·lació executada, o sigui superior a 15 anys.
  5. Requisits d’eficiència energètica: La ràtio econòmica -energètica màxim serà de 14.379 euros (inversió elegible)/tep (estalvi energia final).

Implantació de sistemes de gestió energètica

  1. Finalitat. La reducció del consum d’energia final amb la implementació o millora dels sistemes de gestió energètica.La millora de l’eficiència energètica, per la implantació d’un sistema de gestió energètica, ha d’incloure les actuacions necessàries, per calcular les variables del consum d’energia, la instal·lació dels elements de regulació, el control dels paràmetres de procés i la implementació dels sistemes informàtics per a l’anàlisi, regulació i control.

    Aquesta millora permet el funcionament òptim de la instal·lació, la reducció dels consums energètics i de costos, la disminució d’emissions i la obtenció de la informació de forma ràpida i precisa, necessària per a la gestió energètica de la instal·lació.

  2. Actuacions elegibles: la implantació de sistemes de gestió energètica per reduir el consum d’energia final
  3. La inversió ha de ser  igual o superior a 30.000 euros.
  4. El màxim d’inversió és de 4.000.000 d’euros per sol·licitud.No seran objecte d’ajudes les actuacions no viables econòmicament: una actuació «no viable» és aquella actuació quan la recuperació simple de la inversió elegible, superi la vida útil de la instal·lació executada, o sigui superior a 15 anys.
  5. Requisits d’eficiència energètica.
    • La ràtio econòmica -energètica màxima de 4.501 euros (inversió elegible)/tep (estalvi energia final).
    • Complir amb la Norma UNE- EN ISO 50001 relativa els sistemes de gestió energètica

Aquesta és una síntesi de la normativa publicada al BOE, són 22  pàgines del BOE. Si esteu interessats en rebre la normativa, podeu contactar amb nosaltres a info@lexviti.com.

 

Nou règim de plantació de vinyes

El nou sistema d’autoritzacions de plantació del vinyes entrarà en vigor l’1 de gener de 2016, amb una durada fins al 31 de desembre de 2030.

A partir del gener 2016 només es podrà plantar vinyes amb autorització i aquestes autoritzacions, a diferència dels drets, no seran transferibles.

Les autoritzacions per plantar es podran obtenir en tres casos:

  • a través de la conversió de drets de plantació a poder de l’agricultor a 31 de desembre de 2015,
  • per l’arrencada d’una vinya i
  • per la concessió d’un contingent de superfície de vinyes per realitzar noves plantacions, que s’oferirà anualment

 

 Fins al 31 de desembre de 2015 A partir de l’1 de gener de 2016
 Drets de plantació Autoritzacions de plantació
Durada del dret: 8 campanyes Durada de l’autorització: 3 anys
Es permeten transferències i cessions No es permeten transferències
Reserva de drets No hi ha reserva

 

Dels drets de plantació a les autoritzacions de plantació

El problema és el pas del sistema actual de drets de plantació a les autoritzacions de plantació que atorgarà de manera reglada la Generalitat. Avui, si una persona vol plantar i no té drets, els compra, fa la transferència de drets i el comprador planta.

Es mantenen els drets actuals per replantar, per  si una persona vol obtenir nous drets de replantació, abans de l’acabament del règim actual, cal presentar la sol·licitud d’arrencada fins el 9 d’octubre de 2015 i comunicació de l’arrencada fins el 30 d’octubre de 2015.

Aquesta persona podrà plantar fins l’any 2023; haurà de demanar el canvi d’aquests drets d’arrencada fins al 31 de desembre de 2020 per a un autorització de plantació i l’haurà de fer servir abans de 2023 – els 3 anys de durada de l’autorització de plantació – . Els 8 anys per poder plantar es mantenen, però no els podrà cedir a ningú.

Si una persona ha arrencat una vinya l’any 2011, els drets caduquen el 2018. Podrà demanar la substitució d’aquests drets en autoritzacions fins al 2018, però l’Administració li donarà l’autorització per plantar, fins l’any 2018. La durada de l’autorització correspondrà en aquest cas, al termini de vigència dels drets sense els tres anys de vigència normal de les autoritzacions.

Els titulars de drets de replantació que vulguin transferir-los dintre de l’àmbit de Catalunya han de presentar la sol·licitud de transferència com a màxim el dia 16 de novembre del 2015.

Replantacions

Fins al novembre de 2015, els drets tenen una validesa de 8 anys. En canvi, si una persona arranca a partir de l’1 de gener de 2016, són 2 anys des de la recepció de la resolució per fer la sol·licitud més tres anys per a plantar. En total 5 anys.

  • Arrencada

Tramitació: Sol·licitud à Autorització -> Comunicació -> Resolució

La validesa de la resolució fins al final de la 2ª campanya posterior, però a la mateixa explotació. Es poden canviar les parcel·les però sent sempre el mateix titular.

  • Plantació.

Sol·licitud à Concessió de l’autorització -> Comunicació -> Inscripció al RVC

La vigència de la concessió és de tres anys fins a que es comunica la plantació

Si una persona té una autorització i no du a terme dins del termini la plantació, podria ser sancionada.

 

Noves plantacions i el mecanisme de salvaguarda

La superfície màxima per a noves plantacions pot ser fins a l’1 % de la superfície plantada a l’Estat membre a 31 de juliol. No se sap encara el repartiment que durà a terme el Ministerio de Agricultura entre totes les Comunitats Autònomes.

Els criteris de prioritat d’assignació estan per precisar, però poden ser:

  • “Joves nous viticultors” que, en l’any de presentar la sol·licitud, no tinguin més de 40 anys, plantin vinya per primera vegada i, quan presentin la sol·licitud, estiguin establerts com a caps d’explotació. (falta definir els conceptes legals de “joves nous viticultors” i “caps d’explotació”).
  • Superfícies de vinya en el marc de projectes de concentració parcel·lària.
  • Sol·licitants que no tinguin plantacions de vinya sense autorització o sense drets de plantació.

Per a més informació, consulteu la pàgina web http://agricultura.gencat.cat/ca/ambits/agricultura/dar_vinya/nouregim-autoritzacions-plantacions-vinya/

Designació dels vins a xina a partir de l’1 de setembre

Les Oficines Comercials de l’ICEX a Xina ens ha fet arribar la següent nota, que considerem d’importància per als cellers amb interessos al mercat xinès.

El Ministeri de Comerç de Xina (MOFCOM) va aprovar el 6 de gener de 2015 la norma SB/T 11122-2015 sobre “Terminologia de Vins Importats” que entrarà en vigor l’1 de setembre de 2015. Pot consultar el text traduït a l’espanyol en aquest enllaç.

Aquesta norma vol  sistematitzar els termes estrangers relacionats amb els vins importats, normalitzant la seva traducció a l’ idioma xinès, amb la finalitat d’evitar confusions en la difusió de la informació sobre vins importats al país i aplicable tant a la documentació administrativa per a la importació com en les etiquetes

La norma adopta una traducció oficial

  • Termes bàsics dels vins importats,
  • Noms de les varietats de raïms per a la producció de vi,
  • Denominacions de regions i zones productores de vi a Espanya
  • Noms de les DO

Malgrat que aquesta norma tècnica per al comerç interior xinès té caràcter de recomanació , les autoritats de l’Administració General de Supervisió de Qualitat, Inspecció i Quarantena (AQSIQ) han indicat que la mateixa podrà ser presa en compte en el control dels vins importats en els punts d’inspecció en frontera

Fem constar que aquest llistat correspon a termes bàsics que les Autoritats xineses han trobat en les etiquetes de vins importats de diferents estats, per exemple criat en barrica de roure correspon a “en fût de chêne”.

Termes bàsics

Alcohol By Volume (ABV)   酒精度、酒度

Barrica  橡木桶
Biodynamic Wine  生物动力葡萄酒
Blanc  白
Bodega  酒窖
Brut  天然

Cava  卡瓦起泡葡萄酒
Cep 品种
Cooperativa Agrícola (C.A.)  合作酒
Criança  陈酿
Criat en barriques de roure  橡木桶陈酿

Denominació d’ Origen Qualificada (DOC) 优质法定产区葡萄酒
Denominació d’Origen 法定产区葡萄酒
Denominació vi de DO Pago 优质法定产区特级葡萄酒
Dessert Wine  Vi de postre 高甜度、低酒度的葡萄酒(英 国); 酒度大于15%的葡萄酒 (美国)
Dolç  甜

Embotellat al celler  y  在酒厂装瓶
Embotellat en origen   在酒庄装瓶
Embotellat per l’elaborador   在酒庄装瓶
Estate Bottled  在酒庄装瓶
Extra sec  绝干
Extra-Sec 绝干

Gran Reserva

Mètode charmat  密封罐法
Mètode clàssic/Mètode tradicional o 传统法
Mil·lèsim 年份
Mistel·la 蜜甜尔

Negre   红
No-filtrat  未过滤

Organic Wine  有机葡萄酒

Reserva 珍藏
Roure   短期橡木桶陈酿
Rosat  桃红

Sec干
Semi dolç  半甜
Semi -Sec 半干

Vell   老
Verema seleccionada 精选
Verema seleccionada   精选
Verema tardana  迟采、晚收
Veremat a ma  人工采收
Vermouth 味美思、威末酒
Vi Aromatitzat 加香葡萄酒
Vi Biològic 有机葡萄酒
Vi Blanc  白葡萄酒
Vi d’agulla   半起泡(低泡)葡萄酒
Vi de glaç Ice Wine冰酒
Vi de Guarda 陈酿葡萄酒
Vi de licor  利口酒
Vi Escumós   起泡葡萄酒
Vi Escumós  起泡(高泡)葡萄酒
Vi Jove  年轻的酒
Vi jove 新酒
Vi Negre   红葡萄酒
Vi Novell  新酒
Vi Rosat   桃红葡萄酒
Vi semisec 半干葡萄酒
Vi sense sofre  无硫葡萄酒
Vi Tranquil  静止葡萄酒
Vi 葡萄酒
Vi de la Terra   地区葡萄酒、地区餐酒
Vi semi dolç  半甜葡萄酒
Vi de Collita   年份酒
Vi de Criança  陈酿三年以上的葡萄酒
Vi de Taula   日常餐酒
“Vino Mudo”  静止葡萄酒
Vinya   葡萄酒
Vinyes velles  老葡萄树

 

Varietats

Correspon a les varietats utilitzades en les nostres cellers;

Albarino B.  阿尔巴利诺
Cabernet Franc N.  品丽珠
Cabernet Sauvignon N.  赤霞珠
Callet N.  卡耶特
Chardonnay B.  霞多丽、莎当妮
Chenin Blanc B. 白诗南
Garnatxa Blanca B. 白歌海娜
Garnatxa Roja G. 灰歌海娜
Garnatxa Tinta N. 歌海娜
Lledoner Pelut N. 拉多内佩鲁
Macabeu B. 马卡贝澳、玛咖贝奥
Malvasia Blanca B. 白玛尔维萨
Malvasia Fina B. 玛尔维萨芬娜
Marselan N. 马瑟兰
Merlot N. 梅乐、美乐、梅洛、梅 鹿辄、梅尔诺
Muller-Thurgau B. 米勒-土高
Muscat à Petits Grains小白玫瑰、麝香葡萄
Muscat d’Alexandrie B亚历山大玫瑰
Parellada B. 白帕雷拉达
Pedro Ximénez B. 佩德罗-西门内
Petit Verdot N小味儿多、小维多
Pinot Blanc B白比诺、白品乐、白皮 诺
Pinot Gris G. 灰比诺、灰品乐、灰皮 诺
Pinot Noir N  黑比诺、黑品乐、黑皮 诺
Riesling B. 雷司令
Sauvignon B. 长相思、索味浓、苏维 翁
Tempranillo N. 丹魄、泰利奥、添帕尼 优、添帕尼罗、添普兰 尼洛
Trepat N. 特雷帕特
Verdejo B. 弗德乔
Xarel·lo B. 黑喜诺

 

Tipus de vins per l’origen 

  1. Vino de Mesa 餐桌酒
  2. Vino de la Tierra (VT) 乡村餐酒
  3. Vino de Calidad Producido en Región Determinada (VCPRD) 指定产区优质葡萄酒
  4. Denominación de Origen (DO) 原产地名称保护(法定产区)
  5. Denominación de Origen Calificada (DOCa.) 优质原产地名称保护(优质法定产区)
  6. Vinos de Pago 非原产地名称保护特殊顶级葡萄酒

 

 

Nom de les DO

 

Cataluña Cava 卡瓦(加泰罗尼亚)
Alella 阿雷亚
Cataluña 加泰罗尼亚
Conca de Barberá 巴尔贝拉河谷
Costers del Segre 塞格雷河岸
Empordà 恩波尔达
Montsant 蒙桑特
Penedès 佩内德斯
Pla de Bages 巴赫斯平原
DOCa. Priorat 普里奥拉托优质
Tarragona 塔拉戈纳
Terra Alta 特拉阿尔塔

Novetats en la contractació a temps parcial

Aquestes són algunes de les novetats que el Reial Decret Llei 16/2013 introdueix en matèria de CONTRACTACIÓ A TEMPS PARCIAL:

  • Els treballadors a temps parcial NO poden fer hores extraordinàries, excepte en determinats supòsits (prevenció i reparació de sinistres i altres esdeveniments extraordinaris).
  • Es modifica la regulació de les hores complementàries, per incrementar el nombre d’hores complementàries que es poden realitzar i reduir el termini de preavís a 3 dies, a més de possibilitar la seva realització en els contractes temporals. D’altra banda, no es poden realitzar hores complementàries en els contractes a temps parcial amb una jornada inferior a 10 hores setmanals en còmput anual. En els contractes de durada indefinida, a més de les hores complementàries pactades (obligatòries quan hagi signat el preceptiu pacte) l’empresari podrà oferir hores complementàries “voluntàries” amb limitacions.
  • Estableix l’obligació de portar un registre de la jornada dels treballadors a temps parcial, dia a dia i es totalitzarà mensualment, lliurant còpia al treballador, juntament amb el rebut de salaris, del resum de totes les hores (ordinàries i complementàries) realitzades en cada mes. Aquesta obligació de registre no s’aplicarà en relació laboral de caràcter especial dels servei de la llar familiar (adjuntem proposta de model de registre de la jornada).
  • L’incompliment d’aquesta obligació es podrà considerar falta greu, la qual cosa comportaria una sanció que oscillaria entre els 626,00 euros i els 1.250 euros, segons el Reial Decret Llei 5/2000.
  • L’empresa restarà obligada a preservar el registre d’hores signades pel treballador durant un període mínim de 4 anys.

Per a qualsevol aclariment o ampliació de la informació, poden contactar amb els professionals del nostre despatx.

[button link=»http://lexviti.com/wp-content/uploads/2015/04/registre_jornada_treballadors_temps_parcial.pdf» style=»download» text=»dark»]Plantilla de registre[/button]

Modificació del termini per a la presentació de les sol·licituds de transferència de drets de plantació de vinyes

El BOE de 18 d’abril de 2015 ha publicat el Real Decret 288/2015 pel qual es modifica la normativa vigent sobre potencial de producció vitícola, per ampliar fins a l’1 de juny de 2015 el termini de presentació de sol·licituds per a les transferències de drets de plantació de vinyes, la tramitació dels quals correspon al Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient.

Aquesta modificació ve marcada pel nou règim comunitari de plantacions de vinyes, basat en autoritzacions a partir de l’1 de gener de 2016, que s’aplicarà fins al 31 de desembre de 2030. Aquesta norma comunitària deroga el règim de drets de plantació de vinyes a partir del 31 de desembre de 2015, no permetent a partir d’aquesta data les transferències de drets de plantació.

En tractar-se, per tant, de l’última campanya en la qual poden realitzar-se transferències, s’amplia el termini per als sol·licitants fins a l’1 de juny de 2015, amb caràcter retroactiu des de l’1 d’abril d’aquest any. Si  alguna persona ha presentat una sol·licitud de transferència de drets després de l’1 d’abril, aquesta sol·licitud, malgrat que hagi estat sol·licitada quan la normativa anterior era vigent, la nova normativa és d’aplicació i aquesta sol·licitud està emparada pel nou real decret.

El nou Reial decret estableix igualment el sistema de tramitació de les transferències i cessions de drets, l’autorització dels quals correspon al Ministeri, que podran realitzar-se també de forma electrònica.

Conveni col·lectiu de treball del sector de vins de Barcelona i província

S’ha publicat el conveni col·lectiu de treball del sector de vins de Barcelona i província per als anys 2013-2015.

RESOLUCIÓ de 18 de març de 2015, per la qual es disposa la inscripció i la publicació de l’Acord de la Comissió Negociadora de Modificació del Conveni col·lectiu de treball del sector de vins de Barcelona i província per als anys 2013-2015 (codi de conveni núm. 08004485011994).

[button link=»http://lexviti.com/wp-content/uploads/2015/04/BOP_BCN_30-03-2015_CONV_VINOS_modif.pdf» size=»xl» style=»download» text=»dark» window=»yes»]Descarregar conveni[/button]