La reforma de l’IRPF 2015

La reforma de l’IRPF que actualment es tramita al Senat contempla, entre molts aspectes, la supressió d’alguns beneficis fiscals a partir del proper any.

Davant la proximitat de la fi de l’exercici 2014, els avancem algunes de les mesures que estan previstes, amb la finalitat que puguin planificar, avançar o retardar determinades actuacions o decisions, en el cas que es trobin en alguna de les següents situacions:

La supressió de la deducció per lloguer de l’habitatge habitual que preveu la reforma fiscal, implica que els llogaters de contractes d’arrendament d’habitatge habitual celebrats a partir de l’1 gener 2015 ja no podran aplicar la deducció per lesquantitatssatisfetespel lloguer.

Si és propietari i té previst llogar un pis com a habitatge, està previst suprimir la reducció del 100% del rendiment net obtingut quan l’arrendatari té una edat compresa entre els 18 i 30 anys, i només es podran deduir el 60%.

Pel que fa a la política de repartiment de dividends, a partir de gener de 2015 està previst eliminar l’exempció per als primers 1.500 euros percebuts com a dividends, però també redueix el tipus impositiu aplicable a la distribució de dividends.

Els plans de pensions i altres sistemes de previsió social també patiran canvis, com la reducció del límit màxim d’aportacions anuals amb dret a deducció. Destaquen les modificacions i novetats que afectaran al rescat de les aportacions dels plans de pensions.

Si té previst vendre un immoble, el projecte de reforma fiscal suprimeix els beneficis fiscals (coeficients d’abatiment i coeficients correctors de la inflació) que permeten reduir la càrrega fiscal sobre les plusvàlues generades per la revalorització dels béns immobiliaris. La supressió d’aquests beneficis afecta especialment a la venda d’immobles adquirits abans del 31-12-1994. Pel que sembla, i segons les últimes informacions, en la seva aprovació definitiva podria quedar suavitzat l’efecte d’aquestes mesures.

Els guanys i pèrdues patrimonials que es posin de manifest en ocasió de transmissió d’elements patrimonials s’integraran a la base imposable de l’estalvi, on els tipus impositius són inferiors, sigui quin sigui el termini de permanència en el patrimoni del contribuent.

Actualització del contracte d’assegurança d’accidents obligatori per conveni col·lectiu

Els recordem que és necessari tenir actualitzat el contracte d’assegurança d’accidents obligatori per Conveni Col·lectiu, tant pel que fa a la seva quantitat, com al nombre de persones que integren la seva plantilla, segons el que determina cada conveni.

A continuació els detallem alguns exemples de les quantitats a contractar per a cada treballador, junt amb la informació relativa a la prima anual orientativa:

Convenis Interprovincials

MORT

I.P.

Prima/treb.

Pr. Mín.

Agències de viatges

27.000€

27.000€

22,59

36,50

Indústries càrniques

18.000€

18.000€

8,82

36,50

Estacions de servei

27.430€

33.525€

17,34

36,50

Enginyeries i of. estudis tècnics

22.000€

22.000€

3,88

36,50

Jardineria

18.030€

18.030€

10,04

36,50

Empreses de publicitat

9.000€

9.000€

18,69

36,50

Indústria tèxtil

7.212€

7.212€

3,64

36,50

Centres assistència i educ. infantil

18.030€

24.040€

8,04

36,50

Ensenyament i formació no reglada

42.070€

42.070€

15,37

36,50

 Convenis Catalunya

MORT

I.P.

Prima/treb.

Pr. Mín.

Hostaleria

16.500€

16.500€

4,95

36,50

Agropecuari

18.000€

18.000€

16,44/4,07

36,50

Neteja edificis i locals

9.000€

9.000€

3,65

36,50

 Convenis Tarragona

MORT

I.P.

Prima/treb.

Pr. Mín.

Indústria tèxtil

7.212,15€

7.212,15€

36,07/18,04

36,07

Construcció

47.000€

47.000€/28.000€

68,33/46,26

48,00

Detallistes alimentació

20.000€

20.000€

9,80

36,50

Indústria de la fusta

48.000€

48.000€

89,29/35,86

37,00

Siderometal·lúrgica

48.408€

48.409€/34.363€

65,14/22,10

36,50

Indústries vinícoles

23.000€

23.000€

22,00

36,50

Cooperativa del Camp Prov. Tarragona

17.000€

20.000€

41,12/3,43

41,12

Transport de mercaderies

32.994€

41.242€/12.372€

39,15

41,00

Així mateix, els informem que segons el que estableix el RD 637/2014 de 25 de juliol, les primes o quotes satisfetes a les entitats asseguradores dels treballadors, per aquest concepte, han de ser objecte de cotització a la Seguretat Social, per constituir remuneració susceptible de formar part de la base de cotització de nòmina.

Per això, els emplacem que informin al Departament Laboral de l’import de les esmentades quotes, a fi d’incloure-ho en els rebuts de salaris com a retribució en espècie a favor dels seus empleats. En cas que tinguin concertada la pòlissa esmentada amb la nostra Corredoria d’Assegurances, no caldrà que remetin aquesta informació.

Petició de drets de nova plantació

Està a punt de publicar-se al DOG la resolució per sol·licitar la concessió de drets de nova plantació.

El termini és de l’1 al 30 d’octubre i es sol·licita a les Oficines comarcals.

La documentació necessària en el moment de presentar la sol·licitud és:

  1. Sol·licitud d’autorització de plantació de vinya
  2. Certificat favorable de la DO.
  3. Nota simple del registre per la propietat.
  4. Contracte d’arrendament.
  5. Compromís del titular de noves plantacions (document  M-353)

A continuació, adjuntem els models disponibles en format PDF:

[button link=»http://lexviti.com/wp-content/uploads/2014/10/nova_plantacio_autoritzacio.pdf» size=»large» style=»download» text=»dark»]Sol·licitud d’autorització (M-353)[/button]

[button link=»http://lexviti.com/wp-content/uploads/2014/10/nova_plantacio_compromis.pdf» size=»large» style=»download» text=»dark»]Compromís del titular[/button]

Augment artificial del grau alcohòlic

Varietats

Per a la campanya 2014-2015, el Director General  d’Agricultura ha considerat pertinent autoritzar, mitjançant una resolució, l’augment artificial del grau alcohòlic volumètric natural per a les vinyes productores de raïm de les varietats següents de les DO Empordà, DO Catalunya, DO Tarragona, DO Conca de Barberà i DO Cava

  • macabeu,
  • parellada
  • trepat

Per a la DO Conca cal sol·licitar la pràctica al CR per l’autorització pertinent.

Per a la DO Cava cal presentar la comunicació a la Oficina Comarcal d’Agricultura amb 48 hores abans de dur a terme l’enriquiment, les pesades d’on precedeix el most objecte de l’enriquiment i el Cr retornarà al celler la còpia de la documentació; els  productes enriquits i els no enriquits hauran de constar de manera separada en els registres. Un vi base obtingut per la mescla de productes enriquits i no enriquits no serà qualificada com a vi base apte Cava

Per a la DO Empordà

  • macabeu,
  • garnatxa blanca,
  • garnatxa roja,
  • moscatell d’Alexandria
  • moscatell de gra petit
  • samsó
  • garnatxa.

Productes

Per a les DO de vi

  • El raïm fresc.
  • El most de raïm.
  • El most de raïm parcialment fermentat.
  • El vi nou en procés de fermentació.

DO Cava

  • El most de raïm.
  • El most de raïm parcialment fermentat

Enrequiment amb addició de most

Producte enriquidor 

Most de raïm concentrat rectificat

Grau Mínim 

  • 9,5% vol. en la zona vitícola C II
  • 10% vol. en la zona vitícola C III

Grau màxim originat en l’enriquiment

L’augment artificial del grau alcohòlic volumètric natural mínim no pot ultrapassar l’1,5 % en la zona C.

Augment màxim de volum

L’addició dels productes enriquidors no pot tenir com a conseqüència l’augment del volum inicial dels productes de base en més del 6,5%.

Grau màxim del vi una vegada enriquit

La conseqüència de l’augment artificial del grau alcohòlic volumètric natural no pot consistir, en cap cas, en una elevació del grau volumètric total dels productes de base destinats a transformar-se en vi, fins a un nivell superior a

  • 13% vol. en la zona vitícola C II i
  • 13,5% vol. en la zona vitícola C III.

Un únic augment artificial de grau per a cada producte

L’augment artificial del grau alcohòlic volumètric natural s’ha de fer d’una sola vegada durant l’elaboració dels productes de base i en la mateixa zona vitícola per als vins de la regió determinada per als vins de qualitat produïts en una regió determinada on s’hagi veremat el raïm fresc utilitzat.

Termini per enriquir el most

L’augment artificial del grau alcohòlic volumètric natural només es pot dur a terme per als productes de la verema realitzada immediatament abans de l’1 de gener de cada any.

Enrequiment amb concentració parcial

Productes

Most de raïm

Disminució màxima del volum

20 %.

Grau màxim

  • C II                 13 % vol
  • C III               13,5 % vol

Declaració de les operacions

Comunicació prèvia davant el DAAM

Les persones físiques o jurídiques que pretenguin realitzar la pràctica enològica de l’augment artificial del grau alcohòlic volumètric natural que prèviament hagi estat autoritzat, han de presentar una declaració, com a mínim 48 hores abans que comenci cada operació, davant l’oficina comarcal del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural corresponent a l’àmbit territorial de les instal·lacions on hagi de realitzar-se cada operació.

Les declaracions d’augment artificial del grau alcohòlic volumètric natural s’han de presentar d’acord amb el model normalitzat que es troba a les Oficines del DAAM.

Qualsevol modificació de les dades d’una declaració ha de comunicar-se a l’oficina comarcal on es va presentar, la qual procedirà a la seva anul·lació. En aquest supòsit, el declarant ha de presentar una nova declaració com a mínim 48 hores abans que comenci l’operació que es declara.

Obligacions

Nota: si es declara o es du a terme l’augment de grau abans de les 48 hores, hi ha sanció (sovint 2001 €) i a més a més una pèrdua proporcional de l’ajut segons els barems establerts per la normativa comunitària.

Finalitat del vi enriquit

El most o vi pot ser enriquit perquè està emparat per la DO Catalunya. Si el vi enriquit canvia de aptitud i deixa de ser um producte emparat per la DO Catalunya, aquest vi

Els ajuts per al MC i MCR

Aquesta campanya no està previst que es publiquin aquests ajuts.

[box type=»tick» style=»rounded» border=»full»]Aquesta informació ha estat actualitzada amb data 3/10/14[/box]

Modificació de l abase de cotització dels autònoms

Durant el mes d’OCTUBRE (abans de l’1 de novembre), existeix la possibilitat de modificar la base de cotització del Règim especial de Treballadors autònoms i la quota a pagar.

Aquesta modificació tindrà efectes a partir de l’1 de gener de 2015.

Adjuntem, a títol d’exemple, escala comparativa amb algunes opcions (imports vigents a 2014).

Base de cotització

€/mes

Tipus de Cotització

 contingències comunes

 cobertura IT

Quota a pagar

€/mes

875,70

– mínima al 2014 –

29,90 % *

261,84

944,40

mínima per  treballadors de  48 o més a 01-01-2014, llevat d’excepcions

29,90 %

282,38

1.000

29,90 %

299

1.202 

29,90 %

359,40

1.926,60

màxima per treballadors de 47, 48 o més, llevat d’excepcions

 

29,90 %

576,05

3.597,00

– màxima al 2014 –

29,90 %

1.075,50

*29,90 % = 29,80 % + 0,1 % (pels autònoms sense protecció per contingències derivades d’accidents de treball, malalties professionals i cessament d’activitat)

Cal tenir en compte que  la Tesoreria General de la Seguretat Social podrà incrementar, anualment i de forma automàtica, la base de cotització en mateix percentatge que s’augmenti cada any les bases màximes de cotització en aquest règim especial, prèvia sol·licitud abans del dia  1 de novembre. 

També està disponible la cobertura de les contingències professionals (accident de treball i malaltia professional) i de la protecció por cessament d’ activitat abans de l’1 d’octubre (fins el 30 de SETEMBRE).

Si esteu interessats en modificar la base de cotització o quota, i/o optar per les esmentades cobertures, poseu-vos en contacte amb Lexviti amb la màxima antelació possible.

Novetats en matèria laboral del les mesures urgents per al creixement, la competència i l’eficiència

El passat dia 5 de juliol es va publicar el Reial decret llei 8/2014, d’aprovació de mesures urgents per al creixement, la competència i l’eficiència, que pretén fomentar l’ocupació. A continuació destaquem les principals novetats:

BENEFICIARIS DEL SISTEMA NACIONAL DE GARANTIA JUVENIL

El Reial decret llei crea el Sistema Nacional de Garantia Juvenil que té per objecte que les persones joves no ocupades, ni integrades en els sistemes d’educació o formació, i que siguin majors de 16 anys i menors de 25 (o de 30 anys per a persones amb discapacitat igual o superior al 33%), puguin rebre una oferta d’ocupació, educació, formació d’aprenent, o pràctiques, després d’acabar l’educació obligatòria o quedar aturades.

Fitxer del Sistema Nacional de Garantia Juvenil:

Es crea un fitxer com a eina de seguiment de les accions i programes del Sistema i d’avaluació dels resultats assolits.

La inscripció en el fitxer és obligatòria per poder-se beneficiar del nou sistema, i les seves funcions, entre d’altres, són:

  • Ser suport de dades de les persones usuàries inscrites voluntàriament.
  • Proporcionar informació i ser útil per a la planificació i gestió del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.
  • Controlar que les mesures aplicables dins del Sistema Nacional de Garantia Juvenil siguin destinades específicament als que han de ser els beneficiaris.
  • Comptar amb perfils bàsics dels joves registrats a efectes de seguiment de la incidència dels plans d’acció a que s’adoptin a favor dels beneficiaris del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.

La inscripció en el registre es realitza de manera telemàtica a través d’identificació electrònica (DNI electrònic, certificat electrònic o altres mitjans reconeguts) i amb usuari i contrasenya. Les persones amb risc d’exclusió social i / o discapacitat podran sol · licitar la inscripció de forma presencial.

Per inscriure’s i poder ser beneficiari d’alguna de les mesures, a més dels requisits d’edat, s’haurà de complir:

  • Tenir nacionalitat espanyola o ser ciutadà de la Unió o dels estats part de l’Acord Econòmic Europeu o Suïssa que estiguin es trobin a Espanya en exercici de la lliure circulació i residència. També es poden inscriure els estrangers titulars d’una autorització per residir en territori espanyol que habiliti per treballar.
  • Estar empadronat a qualsevol localitat del territori nacional espanyol.
  • No haver treballat en els últims trenta dies.
  • No haver rebut accions educatives de més de quaranta hores mensuals en els últims noranta dies.
  • No haver rebut accions formatives de més de quaranta hores mensuals en els últims trenta dies.
  • Adquisició d’un compromís de participació activa.

En el següent enllaç trobaran com donar-se d’alta i inscriure’s en el Sistema Nacional de Garantia Juvenil: https://pre-explotacion.mtin.gob.es/cyseape/entrada.html

CONTRACTE PER A PERSONES BENEFICIÀRIES

Les principals característiques del nou contracte de treball per a persones beneficiàries del Sistema Nacional de Garantia Juvenil són:

a. Les empreses, inclosos els treballadors autònoms, que contractin de forma indefinida, inclosa la modalitat fixa discontínua, una persona beneficiària del Sistema de Garantia Juvenil, gaudiran d’una bonificació mensual en l’aportació empresarial a la cotització de la Seguretat Social per un import de 300 euros.

La durada de la bonificació serà de 12 mesos, obligant l’empresa o al treballador autònom a mantenir al treballador almenys sis mesos des de l’inici de la relació laboral.

b. S’hauran de contractar a treballadors majors de 16 i menors de 25 anys, o en el cas de persones amb un grau de discapacitat igual o superior al 33 per cent majors de 16 i menors de 30.

c. Les empreses o treballadors autònoms, estaran obligats a incrementar amb la nova contractació tant el nivell d’ocupació indefinida com el nivell d’ocupació total, i mantenir el nou nivell assolit amb la contractació durant tot el període de gaudiment de la bonificació.

d. Aquesta mesura serà compatible amb tot tipus d’incentius sempre que l’import mensual a cotitzar per l’empresa o el treballador autònom no sigui negatiu.

e. En la contractació a temps parcial, la jornada serà com a mínim del 50 per cent de la corresponent a la d’un treballador a temps complet comparable, aplicant la bonificació per a aquest supòsit de la següent manera:

  • Quan la jornada de treball sigui, com a mínim, equivalent a un 75 per cent de la corresponent a un treballador a temps complet comparable, 225 euros mensuals.
  • Quan la jornada de treball sigui, com a mínim, equivalent a un 50 per cent de la corresponent a un treballador a temps complet comparable, 150 euros mensuals.

f. Les empreses, inclosos els treballadors autònoms, només podran aplicar un cop les bonificacions que preveu aquest article per a cada un dels beneficiaris del Sistema Nacional de Garantia Juvenil que contractin, amb independència del període de bonificació gaudit per l’empresa per cada treballador.

g. La bonificació a què es refereix aquest article és aplicable a totes aquelles contractacions que s’efectuïn des de l’entrada en vigor d’aquest Reial decret llei (6 de juliol de 2014) fins al 30 de juny del 2016.

h. Per obtenir la bonificació mensual de les quotes empresarials de Seguretat Social és requisit imprescindible que l’empresa o treballador autònom estiguin al corrent de les obligacions tributàries i de la Seguretat Social.

BONIFICACIÓ ADDICIONAL PER ALS CONTRACTES EN PRÀCTIQUES CELEBRATS AMB PERSONES BENEFICIÀRIES DEL SISTEMA NACIONAL DE GARANTIA JUVENIL

L’art. 108 del RD-llei 8/2014  afegeix un últim paràgraf a l’art. 13.2 de la Llei 11/2013, que entra en vigor el 05-07-2014, per aconseguir un incentiu del 100% en la quota empresarial a la Seguretat Social per contingències comunes per als contractes en pràctiques celebrats amb persones beneficiàries del Sistema Nacional de Garantia Juvenil, durant tota la vigència del contracte.

La bonificació addicional s’aplicarà a totes aquelles contractacions que s’efectuïn fins el 30-06-2016.

L’art. 13.2 paràgraf primer estableix una reducció del 50% de la quota empresarial a la Seguretat Social per contingències comunes per al contracte a temps parcial amb vinculació formativa celebrat amb joves menors de 30 anys. I l’últim paràgraf de l’art. 13.2 afegeix una bonificació addicional del 50% en el cas que el contracte es formalitzi amb persones beneficiàries del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.

Aquesta reducció és del 75% quan el treballador estigués realitzant pràctiques no laborals (RD 1543/2011) en el moment de concertar el contracte en pràctiques, segons estableix l’art. 13.2 paràgraf segon. I l’últim paràgraf de l’art. 13.2 afegeix una bonificació addicional del 25% en el cas que el contracte es formalitzi amb persones beneficiàries del Sistema Nacional de Garantia Juvenil.

Pagament del raïm

L’Associació Vinícola Catalana ens ha enviat còpia d’un ofici de 10 de setembre, enviat pel  Ministerio de Agicultura y Medio Ambiente a la Federación Española del Vino sobre la lluita contra la morositat en el pagament de les factures en el sector vitícola.

El raïm de vinificació és un aliment fresc i perible: per les seves característiques conserva les seves qualitats per a ser consumits com a màxim a 30 dies. Per la qual cosa el seu pagament haurà abonar-se com a màxim en 30 dies a partir de la data del lliurament d’aquest raïm.

El termini dels 30 dies comença a comptar

  • en el moment del lliurament de la mercaderia,
  • si existeixen lliuraments fets de manera continuada, es podran agrupar en un període no superior als 15 dies mitjançant una factura que englobi la totalitat dels lliuraments d’aquest període,

En el contracte alimentari, cal que consti el preu del raïm amb indicació dels pagaments, els descomptes  aplicables. El preu es pot dividir en dues parts, una part fixa i l’altre variable en funció de les característiques del producte, aquestes característiques han de ser objectives i verificables. Estem a la vostra disposició per ajudar-vos en la confecció d’aquests contractes.

[button link=»http://lexviti.com/wp-content/uploads/2014/09/pagament-del-raim.pdf» size=»large» style=»download» text=»dark» window=»yes»]Descarregar ofici[/button]

 

 

 

 

 

La venda de proximitat

L’àmbit d’aplicació és la venda directa o la venda en circuit curt de producció pròpia i de productes d’elaboració pròpia. Estan exclosos els productes recol·lectats en el medi natural, la llet crua a granel, la carn procedent d’animals que no hagin estat sacrificats en escorxadors autoritzats.

logotips_circuit_curt_directa

De venda de proximitat n’hi ha de dos tipus:

Venda directa

És la que fan directament els productors o les agrupacions de productors agraris en favor del consumidor o consumidora final, sense la intervenció de persona intermediària.

La venda directa es pot dur a terme en la pròpia l’explotació, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris, en mercats locals, en fires i mercats o en altres llocs que no siguin establiments comercials permanents.

La venda directa es pot efectuar també a distància, o bé de forma ambulant.

En el cas de venda directa, l’acreditació i el logotip s’han d’exhibir de forma obligatòria en un lloc visible i preferent.

En el cas de productes elaborats, el logotip es pot fer constar en l’etiquetatge. 

Venda en circuit curt

És la que duen a terme productors o agrupacions de productors agraris en favor del consumidor o consumidora final, amb la intervenció d’una persona intermediària.

La venda en circuit curt es pot fer en establiments minoristes, agrobotigues de les agrupacions de productors agraris que actuen com a intermediàries, en establiments de turisme rural i en establiments de restauració.

La venda en circuit curt es pot efectuar també a distància, o bé de forma ambulant.

En el cas de venda de circuit curt, les persones o agrupacions acreditades han d’identificar aquests productes, abans de la seva comercialització, amb el logotip corresponent.

[hr]

Productors

  1. Responsabilitats
    • Seguretat dels productes que produeixen o elaboren.
    • Compliment, en totes les etapes de la producció, transformació, envasament, transport, i venda dels seus productes, de la normativa corresponent.
    • Disposar, aplicar i mantenir sistemes d’autocontrol.
    • Traçabilitat del productes als establiments als quals hagin subministrat productes agroalimentaris (en la venda en circuit curt).
  2. Requisits
    • Titularitat de l’explotació les dades de la qual constin en el sistema integrat de dades d’explotacions agràries de Catalunya.
    • Comunicació de l’adhesió al sistema d’acreditació de venda de proximitat mitjançant la declaració única agrària (DUN).
    • Compliment dels requisits establerts a la normativa reguladora de la producció i elaboració de productes agroalimentaris que resulti aplicable en cada cas.

Vigència de l’acreditació

L’acreditació té validesa indefinida sempre que es compleixin les condicions requerides per la seva obtenció i les obligacions exigides en el Decret 24/2013, de 8 de gener; i les seves dades s’incorporaran en una base de dades.

El logotip

  • En el cas de venda de circuit curt, s’hauran d’identificar els productes, abans de la seva comercialització amb el logotip.
  • En la venda a distància ha de constar la reproducció de l’acreditació i del logotip, en els contractes entre l’agricultor i el comprador, i en les webs, si aquestes existeixen.

 

Declaracions d’acidificació i desacidificació

Els cellers que acidifiquin o desacidifiquin productes vitivinícoles han de presentar una declaració davant l’oficina comarcal del Departament d’Agricultura, Alimentació, Pesca, Alimentació i Medi Natural corresponent al celler on es duran a terme aquestes pràctiques enològiques.

La presentació de la sol·licitud d’adificació o desadificació no obliga a acidificar o desacidificar els productes vitivinícoles, és una possibilitat. El nostre consell és que els cellers presentin aquesta sol·licitud.

Límits per a la acidificación y desacidificación ( R-CE-606/2009)

  1. Las uvas frescas, el mosto de uva, el mosto de uva parcialmente fermentado, el vino nuevo en proceso de fermentación y el vino podrán someterse:  (c) a acidificación, en la zona vitícola C III.b.
  2. La acidificación de los productos distintos del vino citados en el punto 1 solo podrá realizarse hasta el límite máximo de 1,50 gramos por litro, expresado en ácido tartárico, o 20 miliequivalentes por litro.
  3. La acidificación de los vinos solo podrá efectuarse hasta el límite máximo de 2,50 gramos por litro, expresado en ácido tartárico o 33,3 miliequivalentes por litro.
  4. La desacidificación de los vinos solo podrá efectuarse hasta el límite máximo de 1 gramo por litro, expresado en ácido tartárico, o 13,3 miliequivalentes por litro. 

Lloc

La acidificación y la desacidificación de vinos solo podrá realizarse en la empresa vinificadora y en la zona vitícola en que se haya cosechado la uva utilizada en la elaboración del vino de que se trate.

Aspecte temporal

Cal presentar aquesta declaració en un termini màxim de 48 hores desprès d’haver dut a terme la primera operació i aquesta sol·licitud és vàlida per a tota la campanya.

Salvo excepciones motivadas por condiciones climatológicas excepcionales, estas operaciones no podrán realizarse: (a) después del 1 de enero, en la zona vitícola C.

Sol·licitud

Adjuntem model de sol·licitud, cal presentar-la a l’Oficina Comarcal de la comarca on esitgui ubicat el celler:

[button link=»http://lexviti.com/wp-content/uploads/2014/08/sollicitud_acidificacio.doc» size=»large» style=»download» text=»dark» window=»yes»]Descarregar sol·licitud[/button]

Senyalització dels cellers

Reproduïm a continuació els criteris establerts entre el Departament de Territori i Sostenibilitat i l’INCAVI relatius a la senyalització de cellers.

CRITERIS D’APLICACIÓ DE LA CIRCULAR SOBRE LES CONDICIONS TÈCNIQUES I CRITERIS D’IMPLANTACIÓ DE LA SENYALITZACIÓ D’ACCESSOS I D’ACTIVITATS AMB ACCÉS A LA XARXA DE CARRETERES CONVENCIONALS DE PEL CAS PARTICULAR DE CELLERS

Davant la necessitat sorgida de donar una solució a la necessitat de senyalització dels serveis associats al mon dels cellers i en absència de criteris establerts s’han impulsat vàries estratègies d’actuació.

En el cas dels cellers que estiguin situats fora dels nuclis urbans, en trams interurbans i que l’accés sigui mitjançant carreteres o camins, la senyalització que es farà servir serà la pròpia de senyalització d’activitats en accessos.

Els cellers, per a que puguin ser senyalitzats, hauran de constar inscrits en el Registre de Cellers de les Denominacions d’Origen catalanes establerts en els plecs de condicions corresponents, en el cas de pertànyer a una Denominació d’Origen Protegida, o bé en el Registre d’indústries agràries i alimentàries de Catalunya (RIAAC) del Departament
d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural.

La nota tècnica sobre les condicions tècniques i criteris d’implantació de la senyalització d’accessos ja preveu la possibilitat de senyalitzar altres activitats, com és el cas particular dels cellers, sempre i quan es compleixin totes les condicions que estableix la nota tècnica.

Els principals criteris que s’han de complir de la nota tècnica de Condicions tècniques i criteris d’implantació de la senyalització d’accessos per poder senyalitzar els cellers són:

  • Només aquells accessos condicionats que estiguin ubicats en trams interurbans de carreteres convencionals de calçada única.
  • No es podrà implantar en cruïlles on hi hagi senyalització d’orientació de la carretera, ni on hi hagi senyalització territorial i temàtica.
  • Una única menció per accés, mai noms comercials ni eslògans publicitaris.
  • En el cas d’accessos exclusius en què no hagi toponímia local, es podrà plantejar la possibilitat de posar el nom de l’activitat.
  • Possibilitat d’instal·lar un cartell complementari tipus confirmació dins el camí d’accés amb altres destinacions a les que es pot arribar per l’accés.
  • La seva implantació i conservació haurà d’estar subjecte a la corresponent autorització administrativa.
  • Només són senyalitzables aquelles instal·lacions que desenvolupin una activitat continuada i que estiguin properes a l’accés de la carretera.
  • La senyalització serà del tipus de direcció final mitjançant pictogrames sobre fons blanc, amb un plafó normalitzat independent del plafó d’indicació de l’accés. El plafó d’indicació d’accés sempre anirà a sobre del d’activitats.