Més ajuts per a la promoció de productes vitícoles

El BOE del 20 de desembre de 2014 ha publicat el Real Decreto 1079/2014 que continua la línea d’ajuts per a la promoció de productes vitícoles en els mercats de tercers països des de l’1 de juny de 2015 al 30 de maig de 2016.  Està a punt de publicar-se al DOG, una ordre precisant alguns aspectes per a Catalunya.

L’objectiu és conèixer les característiques i qualitats dels vins amb la finalitat de contribuir a la millora de la seva posició competitiva i a la consolidació o a l’obertura de nous mercats a tercers països.

A partir del 1 de juny de 2015, data de l’entrada en vigor d’aquesta línea d’ajuts, les activitats incloses són, de manera enunciativa,  desplaçaments, hotel, manutenció, participació en fires,  missions comercials directes i inverses, contractació de serveis externs per a la promoció, promocions en punts de venda, edició de catàlegs, campanyes publicitàries,  pàgina web per a la promoció exterior, oficines d’informació, gabinet de premsa i presentacions de productes.

Les mesures de les empreses poden ser anuals o plurianuals.

Els països prioritaris són Argèlia, Australia, Brasil, China, Corea del Sud, Estats Units, India, Indonèsia, Japó, Marroc, Mèxic, Rússia, Singapur, Sud-àfrica, Turquia, Països  del Golf – Aràbia Saudí, Kuwait, Bahrein, Qatar, EAU, Oman -, però també Canadà, Colòmbia, Costa Rica, Cuba, Equador, El Salvador, Filipines, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Noruega, Panamà, Perú, Suiza,Tailàndia, Ucrània, Veneçuela o Vietnam.

La data límit per la presentació de la sol·licitud serà el 14 de febrer de 2015.

Novetats reforma fiscal de l’IVA

Aquestes són algunes de les novetats de la REFORMA FISCAL de l’IVA incloses en la Llei 28/2014, i que entren en vigor a partir de l’1 de gener de 2015, llevat d’algunes excepcions que es comenten:

El tipus impositiu aplicable a les flors i plantes vives de caràcter ornamental disminueix del 21% al 10% a partir de l’1 de gener 2015.

S’incrementen els tipus impositius d’alguns productes sanitaris. Consultar informació més detallada al final del document.

Modifica la regulació del règim especial de les agències de viatge. El règim serà aplicable a qualsevol empresari o professional que organitzi viatges (hostaleria, transport i / o serveis), suprimint la prohibició d’aplicació del règim a les vendes al públic efectuades per agències minoristes de viatges organitzats per agències majoristes. També suprimeix el mètode de determinació global de la base imposable i la consignació separada de l’IVA repercutit prevista en el cas que el client empresari o professional ho sol·liciti. També introdueix la possibilitat d’aplicar el règim general de l’IVA, operació per operació sempre que el destinatari de les operacions sigui un empresari o professional que tingui dret bé a la deducció, bé a la devolució de les quotes suportades.

Tots els serveis de telecomunicacions, de radiodifusió o de televisió i els prestats per via electrònica tributen en destinació (a l’Estat membre del destinatari), tant si aquest és un empresari o professional o bé una persona que no tingui aquesta condició (particular), i tant si el prestador del serveis és un empresari establert a la Comunitat o fora d’aquesta.

Modifica la regla de valoració per determinar la base imposable de les operacions on la contraprestació no sigui de caràcter monetari, fixant com a tal l’import, expressat en diners, acordat entre les parts, acudint com a criteri residual a les regles de valoració de l’autoconsum.

Les subvencions no vinculades al preu de les operacions no s’inclouran a la base imposable, en canvi els imports pagats per un tercer en contraprestació de les operacions formaran part de la base.

Quedaran subjectes a l’IVA els lliuraments d’objectes publicitaris quan el cost total dels subministraments a un mateix destinatari durant l’any natural excedeixi de 200 euros, llevat que es lliurin a altres subjectes passius per a la seva redistribució gratuïta.

L’anomenada «exempció educativa» també s’aplicarà a l’atenció a infants en els centres docents en temps interlectiu durant el menjador escolar o en aules en servei de guarderia fora de l’horari escolar.

En relació amb les exempcions immobiliàries, es modifica l’excepció a l’exempció en la transmissió de sòl urbanitzat o en curs d’urbanització, suprimint l’exigència que la transmissió sigui realitzada pel promotor. També se suprimeix l’exempció aplicable als lliuraments i adjudicacions de terrenys realitzades entre la Junta de Compensació i els propietaris, i es modifica la regulació de la renúncia a l’exempció de l’IVA en operacions immobiliàries.

Els lliuraments de béns que hagin de ser objecte d’instal·lació o muntatge abans de la seva posada a disposició en el territori d’aplicació de l’impost, tributaran com a tals, amb independència que el cost de la instal·lació excedeixi o no del 15% en relació amb el total de la contraprestació corresponent.

El termini per poder modificar la base imposable per impagament en cas de deutor en concurs s’amplia d’1 a 3 mesos.

En el cas de crèdits incobrables, els empresaris que siguin considerats pime podran modificar la base imposable, transcorregut el termini de 6 mesos, com es venia exigint, o podran esperar al termini d’1 any que s’exigeix per a la resta d’empresaris.

Introdueix una regla especial per declarar un crèdit incobrable, pel que fa a les operacions en règim especial del criteri de caixa.

S’amplia l’àmbit d’aplicació obligatòria de la prorrata especial, en disminuir del 20 al 10% la diferència admissible pel que fa al total de quotes deduïbles en un any natural que resultin per aplicació de la prorrata general en comparació amb les que resulten per aplicació de la prorrata especial.

A partir de l’1 d’abril de 2015, entrarà en vigor el nou supòsit d’aplicació de la regla d’inversió del subjecte passiu als lliuraments de plata, platí i pal·ladi, en brut, en pols o semielaborat. Aquestes entregues s’han de documentar en una factura mitjançant sèrie especial.

A partir de l’1 d’abril de 2015, entrarà en vigor el nou supòsit d’aplicació de la regla d’inversió del subjecte passiu al lliurament de telèfons mòbils, consoles de videojocs, ordinadors portàtils i tauletes digitals quan el destinatari sigui un empresari o professional revenedor d’aquests béns, o quan l’import total dels lliuraments d’aquests béns efectuades a aquest, documentades en la mateixa factura, excedeixi de 10.000 euros (exclòs l’IVA). Aquestes entregues s’han de documentar en una factura mitjançant sèrie especial.

Amb efectes a partir de l’1 de gener de 2016, es redueixen els límits que permeten aplicar el règim simplificat de l’IVA i també el règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca.

Els propietaris de finques o explotacions que cedeixin l’aprofitament de la resina dels pins queden exclosos de l’àmbit subjectiu d’aplicació del règim especial de l’agricultura, ramaderia i pesca. Aquesta modificació entra en vigor l’1 gener 2015

En l’àmbit de les quotes de l’IVA a la importació, es possibilita que determinats operadors, en concret els que tributen a l’Administració de l’Estat i amb període de liquidació mensual, puguin diferir l’ ingrés de l’IVA al moment de presentar la declaració-liquidació, a través de la inclusió d’aquestes quotes en la mateixa i sense haver de realitzar l’ ingrés en el moment de la importació.

Com a novetat per a la declaració-resum anual de l’IVA corresponent a l’exercici 2014, queden exonerats de presentar el model 390, el termini de presentació de la qual comença l’1 de gener de 2015, els que amb període de liquidació trimestral tributin només en territori comú i realitzin exclusivament activitats en règim simplificat i/o activitat d’arrendament de béns immobles urbans, sempre que omplin la informació addicional sol·licitada, en el quart trimestre de 2014 del Model 303 d’IVA.

RESUM DE LES MODIFICACIONS EN ELS TIPUS IMPOSITIUS DELS PRODUCTES SANITARIS – LLEI 28/2014 – A PARTIR DE L’01-01-2015

Els equips mèdics, aparells, productes sanitaris i altre instrumental d’ús mèdic i hospitalari, passa de tributar, amb caràcter general, del 10% al 21%, mantenint-se exclusivament al tipus reduït del 10% dels productes que, per les seves característiques objectives, estan dissenyats per alleujar o tractar deficiències, per a ús personal i exclusiu de persones que tinguin deficiències físiques, mentals, sensorials o intel·lectuals, i són els que consten en la relació de l’apartat vuitè de l’annex de la llei de l’IVA, que es transcriu al final d’aquest document, com ara les ulleres graduades, pròtesis, cadires de rodes o crosses.

Passen a tributar del 4% al 21% les substàncies medicinals i els productes intermedis susceptibles de ser utilitzats en l’obtenció de medicaments per a ús humà.

Passen a tributar del 10% al 21% les substàncies medicinals susceptibles de ser utilitzats en l’obtenció de medicaments per a ús veterinari, així com els equips mèdics, aparells i altres instrumental usat amb fins veterinaris.

Es mantenen al tipus del 10% els medicaments d’ús veterinari, els productes farmacèutics susceptibles d’ús directe pel consumidor final (gases, benes i anàlegs), i les compreses, tampons, salvaslips, preservatius i altres anticonceptius no medicinals.

Es mantenen al tipus del 4% els medicaments d’ús humà, les fórmules galèniques, les fórmules magistrals i els preparats oficinals, els vehicles per a persones amb mobilitat reduïda, i les pròtesis, ortesis i implants interns per a persones amb discapacitat.

Apartat Vuitè. Relació de béns a què es refereix l’article 91.Uno.1.6.º.c) d’aquesta Llei (tipus del 10%):

  • Les ulleres, lents de contacte graduades i els productes necessaris per al seu ús, cura i manteniment.
  • Dispositius de punció, dispositius de lectura automàtica del nivell de glucosa, dispositius d’administració d’insulina i altres aparells per a l’autocontrol i tractament de la diabetis.
  • Dispositius per a l’autocontrol dels cossos cetònics i de la coagulació sanguínia i altres dispositius d’autocontrol i tractament de malalties discapacitants com els sistemes d’infusió de morfina i medicaments oncològics.
  • Bosses de recollida d’orina, absorbents d’incontinència i altres sistemes per incontinència urinària i fecal, inclosos els sistemes d’irrigació.
  • Pròtesis, ortesis, ortopròtesis i implants quirúrgics, en particular els que preveu el Reial Decret 1030/2006, de 15 de setembre, pel qual s’estableix la cartera de serveis comuns del Sistema Nacional de Salut i el procediment per a la seva actualització, incloent els seus components i accessoris.
  • Les cànules de traqueotomia i laringectomia.
  • Cadires terapèutiques i de rodes, així com els coixins antiescares i arnesos per a l’ús de les mateixes, crosses, caminadors i grues per a mobilitzar a persones amb discapacitat.
  • Plataformes elevadores, ascensors per a cadires de rodes, adaptadors de cadires a escales, rampes portàtils i barres autoportants per incorporar-se per si mateix.
  • Aparells i altre instrumental destinats a la reducció de lesions o malformacions internes, com suspensoris i peces de compressió per varius.
  • Dispositius de tractament de diàlisi domiciliària i tractament respiratoris.
  • Els equips mèdics, aparells i altre instrumental, destinats a compensar un defecte o una incapacitat, que estiguin dissenyats per a ús personal i exclusiu de persones amb deficiència visual i auditiva.
  • Els productes de suport que estiguin dissenyats per a ús personal i exclusiu de persones amb deficiència física, mental, intel·lectual o sensorial:
    • Productes de suport per a vestir-se i desvestir-se: calçadors i “sacabotas” amb mànecs especials per poder arribar a terra, penjadors, ganxos i varetes per subjectar la roba en una posició fixa.
    • Productes de suport per a funcions de neteja: alces, reposa braços i suports per al vàter.
    • Productes de suport per a rentar-se, banyar-se i dutxar-se: raspalls i esponges amb mànecs especials, cadires per a bany o dutxa, taules de banyera, tamborets, productes de suport per reduir la longitud o profunditat de la banyera, barres i agafadors de suport.
    • Productes de suport per possibilitar l’ús de les noves tecnologies de la informació i comunicació, com ratolins per moviments cefàlics o oculars, teclats d’alt contrast, polsadors de parpelleig, programari per possibilitar l’escriptura i el maneig del dispositiu a persones amb discapacitat motòrica severa a través de la veu.
    • Productes de suport i dispositius que possibiliten a persones amb discapacitat motòrica agafar, accionar, aconseguir objectes: pinces llargues d’agafada i adaptadors d’adherència.
    • Estimuladors funcionals.

Modificacions a les retencions

A continuació els remetem quadre resum dels percentatges de retenció aplicables a 2015 i a partir de 2016 en l’ I.R.P.F., d’acord amb les modificacions introduïdes per la Llei 26/2014, del 27 de novembre.

Concepte Aplicable en 2015 A partir de 2016
RENDIMENT DEL CAPITAL MOBILIARI Amb caràcter general 20% 19%
RENDIMENT DEL CAPITAL IMMOBILIARI Amb caràcter general 20% 19%
RENDIMENTS D’ACTIVITATS ECONOMIQUES
Rendiments derivats d’activitats professionals.Amb caràcter general 19% 18%
Rendiment d’activitats professionals quan el volum de rendiments íntegres de l’exercici immediat anterior sigui inferior a 15.000 euros anuals i representi més del 75% de la suma dels seus RAE i RT de l’exercici. Prèvia comunicació al pagador 15%
En el període impositiu d’inici d’activitat i en els dos següents 9%
Rendiments procedents d’activitats agrícoles o ramaderes. Amb caràcter general 2%
Activitats ramaderes d’engreix de porcí i avicultura 1%
Activitats empresarials en Estimació Objectiva 1%
GUANYS PATRIMONIALS Derivats de les transmissions o reemborsaments d’accions i participacions d’Institucions d’inversió col·lectiva. 20% 19%

En el quadre resum anterior els informem d’alguns dels percentatges aprovats més comuns, l’aplicació  dels quals serà obligatòria a partir de l’1 de gener.

En la llei indicada anteriorment també es modifiquen els percentatges de retenció de les rendes del treball i d’altres rendes, com poden ser les corresponents a treballadors desplaçats a territori espanyol, rendiments procedents de la propietat intel·lectual, industrial, rendiments derivats de la cessió del dret d’imatge, etc.,  amb posterioritat a causa de l’abast de les lleis aprovades pel govern, tant en IRPF, com en l’Impost de societats i en l’apartat d’IVA, procedirem a la publicació de circulars per cada impost, intentant abastar totes les modificacions que apareixen a la normativa, i que puguin afectar-los.

Modificacions del model de rebut de salaris

El passat dia 11 de novembre es va publicar al Butlletí Oficial de l’Estat l’Ordre ESS/2098/2014, de 6 de novembre, la qual introdueix modificacions en el model de rebut individual de salaris. Per a això, s’han introduït variacions en les instruccions que contenia l’annex de l’Ordre de 27 de novembre de 1994, a fi de possibilitar que l’empresari informi al treballador de la quantia total de la cotització a la Seguretat Social. D’aquesta manera,  amb la implantació del nou model de rebut de salaris, s’indicarà tant la part que correspon a l’aportació a Seguretat Social de l’empresari, com la corresponent al treballador.

Fins ara, els rebuts de salari dels treballadors únicament disposaven la base de cotització de Seguretat Social i el tipus de retenció de l’IRPF corresponents a les aportacions dels treballadors, així com de les deduccions que sobre això s’aplicaven, però no determinaven l’aportació de la quota de la Seguretat Social empresarial.

La norma atorga un termini de sis mesos a les empreses per modificar el rebut de salaris, i adaptar-lo als nous requeriments, de manera que durant aquest termini procedirem a actualitzar les nòmines que emet el nostre Departament Laboral, per tal de donar compliment a ho preceptuat .

Per si és del seu interès consultar el model de rebut individual de salaris que proposa l’Ordre, adjuntem l’enllaç perquè hi puguin accedir.

[button link=»http://lexviti.com/wp-content/uploads/2014/12/BOE-A-2014-11637.pdf» size=»large» style=»download» text=»dark» window=»yes»]BOE Rebut de salaris[/button]

Ajuts directes a agricultura 2014-2010 i la DUN

ANOTACIONS DE LA REUNIÓ ALS SERVEIS CENTRALS DEL DEPARTAMENT D’AGRICULTURA EL 2 DE DESEMBRE

El Consell de Ministres de 19 de desembre aprovarà dos reals decrets sobre ajuts directes a agricultura.

Es calcularà un dret de pagament base (DPB) per hectàrea, pot ser com a màxim la superfície declarada  a  la DUN 2013 i es cobraria, en principi, aproximadament  el 56 % de l’ajut de 2.014.

Aquest dret de pagament base s’incrementaria en funció d’uns factors multiplicadors.

  • Ajuts per els petits agricultors,
  • Ajuts per els agricultors actius,
  • Ajuts per als joves agricultors,
  • Ajuts per adequar les activitats agrícoles al canvi climàtic, increment del 52 % del DPB amb els requisits següents:
    • Conreu permanent,
    • Agricultura ecològica
    • Explotacions de menys de 10 ha,
  • Ajuts per a les superfícies d’interès ecològic: 5 % de la superfície no ha de ser conreada

Limitacions de pagament

Fins 2014, per molt petit que fos l’ajut, aquest s’abonava. Ara els límits són:

  • 2015, el departament abona els ajuts superiors als 100 €
  • 2016, el departament abonarà els ajuts superiors als 200 €
  • 2017, el departament abonarà els ajuts superiors als 300 €

Totes les superfícies de tots els sectors agrícoles han de constar a la DUN, com és obligatori al sector vitivinícola.

Presentació de determinades begudes en ampolla de vidre i dispositiu de tancament tipus vi escumós

Comentari al decret 144/2014, 11/11/2014 de presentació de determinades begudes en ampolla de vidre i dispositiu de tancament tipus vi escumós

El DECRET 144/2014, de 28 d’octubre, de presentació de determinades begudes en ampolla de vidre i dispositiu de tancament tipus vi escumós” desenvolupa un reglament comunitari cedent la competència legislativa als estats membres per autoritzar “la comercialització o exportació de determinats productes en ampolles de vidre tipus vi escumós o amb un dispositiu de tancament com el dels vins escumosos.”

La Generalitat mitjançant aquest Decret determina les condicions per comercialitzar o exportar determinades begudes “en ampolla de vidre del tipus vi escumós “tancada mitjançant tap xampinyó”.

La finalitat d’aquest decret és evitar possibles confusions en el consumidor entre els vins escumosos i els altres productes vitivinícoles.

Aquest reglament regula dos tipus de productes.

  1. Vins d’agulla

Els vins escumosos gasificats, els vins d’agulla i els vins d’agulla gasificats i també productes vitivinícoles aromatitzats que en la seva composició tinguin vi escumós com pot ser “Coctel espumoso a base de vino” es poden comercialitzar o exportar

“en el caso de las botellas con un volumen nominal superior a 0,20 litros: un tapón con forma de champiñón, de corcho u otros materiales autorizados de contacto con los productos alimenticios sujeto con una ligadura, cubierto, en su caso, de una chapa, y revestido de una hoja que cubra la totalidad del tapón y, total o parcialmente, el cuello de la botella; (r 607/2009 art 69 1 a)

Faig constar la prohibició establerta per la normativa del Cava de la coexistència de productes vitivinícoles en ampolla de vidre tipus vi escumós en un celler emparat per la DO Cava, per a vi no emparats en aquesta DO.

  1. Altres productes

La Generalitat autoritza que algunes begudes es puguin comercialitzar amb les característiques establertes a l’art 69  607/2009 1  (tap xampinyó, botella tipus vi escumós.). Cal diferenciar “vins” de “begudes”.

Aquesta possibilitat és per, de manera enunciativa,  “les begudes que tenen en la seva composició” vi escumós gasat, vi d’agulla,  vi d’agulla gasat,  i el “vi desalcoholitzat” totalment o parcialment.

Per evitar confusions en el consumidor d’aquestes begudes amb pressió endògena amb el vi escumós, s’estableix uns requisits diferenciadors.

  • Denominació de venda destacada i llegible
  • Evitar la confusió al consumidor sobre el producte – vi escumós .-
  • Prohibició de fer constar
  • el contingut de sucre residual,
  • any collita,
  • mètode de producció – mètode tradicional, clàssic o cremant etc.,
  • els termes, “reserva”, “gran reserva” o “premium”,
  • Si constés la varietat, cal fer constar el percentatge d’aquesta varietat en el producte final.

[button link=»http://lexviti.com/wp-content/uploads/2014/12/decret.pdf» size=»xl» style=»download» text=»dark» window=»yes»]Descarrega el decret[/button]

Jornada sobre exportació al mercat xinès organitzada per LEXVITI

La Cambra de Comerç de Reus va ser ahir 27 de novembre l’escenari d’una nova conferència divulgativa en el marc dels “Esmorzars Cambra”, que aquesta vegada ha estat organitzada per LEXVITI i ha consistit en una jornada amb el títol “Una empresa familiar vitivinícola pot tenir èxit al mercat xinès”. L’objectiu de la jornada ha estat informar i assessorar sobre l’exportació a la Xina a les empreses del sector vinícola de la zona de Reus, on es troben les DO Catalunya, Conca de Barberà, Priorat, Montsant i Terra Alta.

Una trentena d’empreses del sector vinícola participen a Reus en la jornada sobre exportació al mercat xinès organitzada per LEXVITI

Una trentena d’empreses del sector vinícola participen a Reus en la jornada sobre exportació al mercat xinès organitzada per LEXVITI

La jornada va comptar amb dues ponències i un espai de col·loqui entre els empresaris vitivinícoles i va ser presidida pel secretari general de la Cambra de Comerç de Reus, Joan Josep Sardà, qui va subratllar la importància del sector vinícola en l’economia actual de les comarques tarragonines, la necessitat d’exportar al mercat internacional i la trajectòria professional a Reus de l’Assessoria Jurisa (impulsora de LEXVITI juntament amb l’Assessoria Grau Griell).

La primera ponència va anar a càrrec de Xavier Ortiz, de LEXVITI, qui va explicar l’origen del servei LEXVITI, resultat de més de 15 anys de col·laboració entre Jurisa, especialitzada en assessorament fiscal, comptable, laboral i financer; i Grau Griell, que treballa en la gestió administrativa de les empreses vitivinícoles en l’àmbit de l’agricultura i els impostos especials, entre d’altres. Així, va detallar, de la sinèrgia i l’experiència d’aquestes dues assessories va sorgir el servei LEXVITI, un servei professional, de proximitat i de qualitat.

L’altre ponent va ser Lluís Ferré, gerent de l’empresa Ferré i Catasús, de la Granada, que exporta a la Xina des de fa quatre anys. Ferré va narrar les seves experiències al mercat xinès i algunes anècdotes útils per al tracte amb els professionals xinesos. També va destacar la necessitat de fer una planificació realista per exportar, en funció de les zones de destinació del producte i del tipus de vi, i va parlar sobre les fases del procediment aconsellades: patentar la marca a la Xina, registrar les característiques dels vins a exportar, disposar d’una agència de transport coneixedora dels tràmits duaners, tenir un interlocutor per a tots els àmbits administratius, comprovar l’existència de les empreses amb les quals s’estableixen relacions comercials, afegir una presentació en xinès a la pàgina web de l’empresa catalana, estar atent als contractes de distribució, evitar donar l’exclusivitat a un sol importador, i actuar de manera unitària davant del mercat xinès (com ho fan a França o a Austràlia). Finalment, Ferré ha destacat l’eficaç feina feta per Prodeca i l’Incavi.

En acabar les ponències, els assistents han pogut participar en la jornada amb un torn de preguntes i, posteriorment, han disposat d’un espai de debat i col·loqui on han parlat de les seves experiències i projectes, i d’altres mercats com el brasiler o el mexicà.

Normes de marcatge del Punt Verd

ProEurope -entidad responsable de la protección de la marca Punto Verde-, ha establecido nuevas condiciones de uso del logotipo «Punto Verde» y ha incorporado al mismo una “R” de marca registrada.

Nuevo logotipo del marcado Punto Verde

Nuevo logotipo del marcado Punto Verde

Dado que el marcado del Punto Verde es obligatorio en España por partida doble (por ley y por contrato), las empresas están obligadas a aplicar estas nuevas especificaciones técnicas del Punto Verde en el etiquetado de sus productos, pero disponen de flexibilidad para ello pues, ProEurope no ha establecido un plazo para la implantación de este nuevo diseño.

En este sentido, las nuevas condiciones de uso del PuntoVerde (“logo + R”) deben ser aplicadas a partir del momento en que las empresas procedan a rediseñar sus etiquetas.

Está previsto que ProEurope lance una Comunicación oficial al respecto, pero toda la información relativa a este nuevo diseño del Punto Verde está disponible en su correspondiente Guía de Uso que puede descargarse en el siguiente enlace:

[button link=»http://lexviti.com/wp-content/uploads/2014/11/guia_uso_punto_verde.pdf» size=»xl» style=»download» text=»dark» window=»yes»]Guía Punto Verde[/button]


Paraula de Google

Llegia fa pocs dies al darrer baròmetre de Trip Advisor ( una de les majors webs de viatges del món) una estadística que deia que el 93% dels viatgers a nivell mundial diu que les seves decisions de reserva es veuen influïdes per les opinions en línia d’altres usuaris. Si ens parem a reflexionar sobre aquesta dada i l’extrapolem a la realitat dels nostres petits i mitjans negocis, és possible que arribem a conclusions en alguns casos com a mínim inquietants.  Anem a pams, queda clar, primer, que la xarxa avui dia s’ha convertit en un dels nostres principals aliats per poder comunicar els productes o serveis als potencials consumidors. Davant de qualsevol decisió de compra que requereixi certa implicació, l’usuari cerca i s’informa en línia abans d’efectuar la transacció en un establiment. No parlem de vendre en línia, ja sabem que això avui encara està molt limitat a alguns sectors específics com poden ser l’oci, l’electrònica i l’alimentació, parlem de ser a la xarxa per poder vendre en els nostres establiments a peu de carrer. Aquest comportament es coneix amb el nom de ROPO ( Research Online, Purchase OffLine), és a dir, l’usuari fa la recerca en el món digital per acabar realitzant la compra en el món físic. Davant d’aquest comportament dels consumidors i veient que aquesta tendència es veu accentuada a mesura que les noves generacions van entrant en el món del consum, ens hem de plantejar si tenim les empreses preparades; si disposen d’una identitat digital estratègicament definida per fer front als nous usos i costums dels nous clients d’avui i sobretot de demà.

La segona reflexió que ens hem de fer és que els consumidors prenen decisions basades en les opinions d’altres consumidors, i per tant ja no tenim nosaltres, com a empresa, de forma exclusiva el poder de persuasió i captació d’interès dels clients; ara són ells els que opinen dels nostres productes, dels nostres serveis i de les experiències rebudes en el moment del consum. El poder ja està en l’usuari, i ell és el principal prescriptor que farà que altres usuaris s’interessin per la nostra Proposta de Valor. Si no som capaços de complir amb les seves expectatives, ens penalitzaran, i si els oferim una experiència interessant segurament ens acabaran promocionant. L’acte de compra s’ha tornat més social i això hem de considerar-ho i veure com tractem aquests clients i com els identifiquem per tal de potenciar aquestes comunitats i incentivar-los a parlar positivament de nosaltres. Hem de començar a conèixer bé els nostres clients, posar-los nom i cognom, donar-los veu i escoltar-los per tal que se sentin reconeguts per la marca; ja no val vendre des de l’anonimat absolut, és hora de la venda tu a tu i de la connexió i identificació màxima amb els nostres clients actuals i potencials; si no ho fem nosaltres ho farà encantada la nostra competència. Hem de treballar la nostra identitat digital, la nostra política 2.0 i el nostre posicionament, i tot això fer-ho amb una estratègia clara, amb uns objectius molt ben definits i sense deixar-nos portar per la improvisació i l’afany de voler ser a tot arreu i de qualsevol manera. Tenir un bon domini de la xarxa a nivell particular no garanteix les bones estratègies a nivell empresarial, els objectius són molt diferents, els interlocutors no tenen res a veure, les plataformes poden no ser les encertades i els missatges molt probablement no siguin els mateixos.

No hi perdem més temps, això ha vingut per quedar-se i el futur va en aquesta direcció. En un món global, cada vegada tindrem el client més a prop, i depèn de nosaltres tenir-hi una plaça, paraula de Google.

[button link=»http://lexviti.com/wp-admin/inspiraconsulting.us7.list-manage2.com/track/click?u=2b6155276aa3beb15f85e3e3d&id=a4357c6125&e=1e9922adb2″ size=»large» style=»download» text=»dark»]Veure l’article original[/button]

Morositat, doble comptabilitat i reforma fiscal

Augment de la morositat

Les dificultats de les Administracions Públiques davant l’augment de la morositat empresarial ha portat a organismes com l’Agència tributària y la Seguretat Social a recórrer a una fórmula que ja existia però amb escassa aplicació fins ara: la derivació de RESPONSABILITATS DELS ADMINISTRADORS.

Mitjançant aquest procediment administratiu, si l’organisme considera que ha hagut un comportament negligent dels administradors, pot reclamar-los que facin front al deute amb el seu propi patrimoni personal o inclòs embargar aquests altres béns.

Fem incís en aquest apartat, ja que molts empresaris no són conscients de les responsabilitats que comporta ser designats administradors.

Un exemple real d’aquesta practica la trobem a la sentència del Jutjat Mercantil número 6 de Madrid, on s’obliga als administradors de Afinsa a pagar als creditors de forma mancomunada degut al forat comptable que es va generar a l’entitat per valor de 1.825 milions d’euros.

Control tributari de la AEAT

El pla de Control tributari de la AEAT donarà més protagonisme a la vigilància de les empreses mitjanes, especialment en l’ inspecció dels seus sistemes informàtics en busca de doble comptabilitat. Aquest control més exhaustiu es farà principalment en el sector de la hostaleria i el de la construcció.

En la mateixa línia la AEAT esta enviant nombrosos  requeriments per a fiscalitzar les despeses de les empreses, Hisenda ha detectat incidències en les autoliquidacions de l’IVA, per lo que exigeix a l’empresa que presenti documentació de factures d’IVA suportat de proveïdors.

Un exemple real d’aquesta practica la trobem en una notícia que fa referència a una operació feta a 29 establiments del sector del calçat i el tèxtil de nou comunitats autònomes, aquests establiments utilitzaven programes informàtics  per ocultar una porció rellevant de les seves vendes. En concret, les empreses investigades concentraven el frau en les operacions realitzades en efectiu que feien desaparèixer parcialment de la comptabilitat diària, la AEAT va detectar que els imports de les operacions en targeta arribaven a suposar fins el 95 per cent de les vendes declarades.

Important

Al projecte de reforma fiscal previst per 2015 deixaran d’estar lliures de tributació els primers 1.500 euros que es cobren de dividends i a la vegada preveu una lleugera reducció dels tipus impositius aplicables a aquests tipus d’ingressos. Potser li podria interessar repartir dividends durant el 2014.